coloquio de una obra de teatro sobre el bullying

Valoració de l’espectacle ALAN a Castellar del Vallès. 3 funcions exhaurides i col·loqui post funció.

Compartir:

El resum de l’episodi d’avui:

  • ALAN es va estrenar al Teatre Condal de Barcelona i ha estat l’espectacle més escollit pels centres educatius.
  • S’han realitzat funcions escolars també de gira per abordar temes com el bullying i el suïcidi.
  • Col·loqui de Castellar del Vallès
  • El personatge de l’avi és rellevant en l’obra, mostrant una relació especial amb Alan.
  • El públic ha expressat agraiments per la sensibilitat amb què s’aborda el tema i la qualitat de l’obra.
  • Els actors han compartit les seves experiències i la complexitat dels personatges interpretats.
  • L’ús de la música al llarg de l’espectacle es considera important per ressaltar les emocions.
  • Es subratlla la importància de la prevenció de l’assetjament escolar i l’oferta d’ajuda professional.
  • S’ha destacat la necessitat de consciència sobre els comentaris i la importància de demanar ajuda en situacions difícils.

coloquio de una obra de teatro sobre el bullying

Hola, què tal? Com esteu una vegada més en aquest blog de WeColorMusic, on us portem totes aquestes informacions culturals i del món de l’espectacle  per si necessiteu o teniu algun dubte, doncs, que us podem resoldre, estarem encantats d’ajudar-vos. En aquesta ocasió m’agradaria compartir amb vosaltres l’experiència que vam viure a Castellà del Vallès amb el nostre espectacle Alan, el musical. Un musical sobre la vida de l’Alan Montoliu, el jove de Rubí, que es va suicidar, malauradament, degut al bullying que patia. Un espectacle que vam presentar el 2022, però es va estrenar de forma definitiva al Condal de Barcelona, al Teatre Condal, aquesta passada temporada a la tardor,moctubre del 2023. I ara estem de gira i vam poder assistir a Castellà del Vallès, on van voler apostar per una transversalitat fantàstica, que és una de les opcions que oferim, que és fer dues funcions escolars, on un divendres al matí, i la funció general el dissabte al vespre. Amb això aconsegueixes que el màxim número de persones del municipi pugui veure l’espectacle, i a més a més, és un espectacle on tracta una temàtica adolescent, el suicidi, el bullying, les relacions personals entre joves i adults.

De fet, és l’espectacle més escollit pels centres educatius. Ho va ser durant la temporada, ho segueix sent avui dia en gira, el més escollit per les escoles, i estem molt contents de les reaccions de com està funcionant tot plegat. Doncs a Castellana del Vallès van apostar per fer aquest format i vam exaurir totes les localitats en tots els casos, tant les escolars com en la funció general, i el feedback va ser súper positiu. Avui us vull compartir part d’un dels col·loquis que vam tenir. Certament és molt variat ja de tot. Són preguntes força interessants, d’altres que no són tan interessants, perquè el jovent, a vegades també vol preguntar coses que van més enllà de la pròpria història o creació, però sí que nosaltres tenim com una barrera. Estem parlant d’una història real, estem parlant d’un difunt real. Tenim a la mare de l’Alan que ens recolza colza colza, valgui la redundància, i hi ha certs límits que no podem passar en segons quines coses podem explicar o o com explicar-les. I hi ha certes preguntes que literalment ja escoltareu a la mare dir-ho, que són preguntes de premsa rosa i que no calen saber, com per exemple, ja ho escoltareu més endavant.

Us poso un fragment del col·loqui que vam tenir. Les preguntes no s’escolten, però la mar repeteix la pregunta i s’intueix molt bé quan la repeteix ella. Hi ha un moment on escoltareu també que una de les professores dels centres que van assistir a veure Alan vol fer un comentari i s’escolta baixet i amb soroll, he intentat pujar el volum. Bé, espero que ho pugeu sentir. M’agradarà que ho sentiu perquè és un comentari molt valuós, l’agraïm moltíssim i ens encanta que aquest espectacle arribi de la manera que ho ha fet i que ho està fent arreu. Així que res, us deixo amb aquest tros de col·loqui i que podeu portar Alan a la vostra població i fer-ho de manera transversal perquè és una de les maneres on s’optimitza molt més l’espectacle per arribar al màxim d’uyents possibles. I el fet de fer anteriorment un parell de funcions escolars, l’endemà va estar exauridíssim. Es va quedar gent al carrer, fa que hi hagi més bombo de comunicació i tot plegat agafa una volada molt més gran. Tots els alumnes podran treballar després, posteriorment, amb un dossier pedagògic que els hi entreguem.

O sigui, quan es contracta una funció escolar, automàticament tenen un dossier pedagògic per treballar temes sobre la temàtica que està tractant l’espectacle. I, a més a més, el col·loqui. En definitiva, us deixo aquí un trosset d’aquest col·loqui tan necessari de realitzar entre els més joves, però també entre els més grans. En certes ocasions hem fet col·loquis a posfunció i també ha sigut molt i molt interessant perquè realment sembla que els col·loquis només siguin pels alumnes, però no, els adults també el disfruten molt i la gent que ve a teatre també volen saber una mica més, no només de la creació sinó també de la història. Així que res, Moltíssimes gràcies i ens veiem pels escenaris.

Col·loqui ALAN a una funció escolar a Castellar del Vallès.

Per què l’avi era tan important per a Alan? Aquesta és la pregunta, correcte? Molt bé. Per què l’avi era essencial per a en Alan? Miri, és una bona pregunta ja que el personatge de l’avi és fascinant i ara us plantegaré una reflexió. L’avi estima profundament en Alan. No obstant això, li costa entendre la situació que Alan està vivint en aquest moment. Malgrat això, Alan és l’única persona que li permet, per exemple, dir-li Mia. És l’única persona que accepta que li digui Mia, ja que considera que és una mostra de respecte i afecte, i no una intenció de causar dolor. Quan vam dissenyar l’escenografia, vam optar per detalls significatius a l’habitació d’Alan. És l’única habitació amb molts detalls, imitant l’interior d’un jove o adolescent que pràcticament és impossible d’entrar. Com podeu veure, cap altre personatge hi entra mai. Ni la mare hi entra, només ho fa al final quan Alan ja ha mort. L’única que hi entra és la Mia, ja que, en el fons, la Mia és l’Alan

L’avi tampoc hi entra mai. Quan l’Alan surt de la seva habitació és justament quan l’Alan mor. És l’únic moment en què aconseguim que l’Alan es deslliuri d’aquesta pressió interna. Al voltant de l’habitació, representem tot allò que implica la societat. Teníem dubtes sobre si l’avi hauria de formar part d’aquesta societat, si havia de ser un dels personatges que constantment comenten sobre l’Alan. Encara tenim dubtes, però vam decidir que sí, que l’avi també forma part d’aquest corrent que anem creant al voltant de l’Alan.
Volia agrair-vos per la sensibilitat amb què abordeu aquest tema tan important. També us agraeixo per la vostra paciència amb el soroll que va haver-hi tota l’estona, que va ser una mica lamentable, però certament hi ha molts joves que han vingut a connectar amb la història. Agraeixo la vostra feina, la música és preciosa, i la dramatúrgia ens immergix a la història sense acabar de saber què passarà, especialment amb el tema de la Mia, fins que entens que és l’ala. És un joc teatral precios i una lliçó de vida que ens acompanyarà sempre. Agraeixo la vostra feina i, sobretot, el talent amb què ho feu.

Una professora present en el col·loqui ens va voler dirigir unes paraules:

Volia agrair-vos per la sensibilitat amb què abordeu aquest tema tan important. Molts joves, han vingut a connectar amb la història i ho heu aconseguit. Agraeixo la vostra feina, la música és preciosa, i la dramatúrgia ens immergix a la història sense acabar de saber què passarà, especialment amb el tema de la Mia. És un joc teatral preciós i una lliçó de vida que ens acompanyarà sempre. Agraeixo la vostra feina i, sobretot, el talent amb què ho feu.

MAR: Moltes gràcies. Aprofito per posar en valor l’equip que tenim a l’escenari. Aquests són els sis membres que heu vist, quatre actors i dues músics. A més a més d’ells, tenim dos tècnics d’il·luminació i so, i dos tècnics a dins, juntament amb el personal de la sala. Hi ha moltes persones que han vingut avui a l’auditori de Castellar del Vallès per fer aquesta funció per a vosaltres. Espero que alguns de vosaltres us emporteu la història de l’Alan més enllà d’aquest moment i d’aquest lloc. Si hi ha alguna pregunta més, estem disposats a respondre. Què sentiu quan interpreteu els personatges? Voleu compartir amb nosaltres les vostres impressions?

PATRICIA: Per a mi, és un dels personatges més especials que he interpretat a la meva carrera. Comença de manera molt còmica i divertida, sempre donant suport, però acaba destrossat. És un personatge regal perquè fa un viatge precios.

ANDER: La veritat és que és una muntanya russa emocional, un paper molt exigent, però cada dia descobreixo coses noves. Tenim molta confiança entre nosaltres i hi ha moments que no saps si estàs parlant al personatge o a la persona. És molt especial, ens estimem molt.Moment. Abans que l’Ander parli, val a dir que ell no surt mai de l’escena durant tota la funció. Està dins de l’escena tota l’estona, sense tenir ni temps per beure un glop d’aigua. És un repte i una mostra de la seva dedicació.

BENJAMÍ: Vaig tenir la sort de veure la funció abans de formar part de l’equip d’Alan. Vaig quedar impressionat i emocionat. Ara, interpretar aquests personatges, especialment els antipàtics, requereix molta concentració. Tinc la sort de tenir l’avi, amb qui em diverteixo molt.
Hi ha més… Gràcies per la pregunta. Tinc una mica de… Gràcies per la pregunta. És el nostre estil a WeColorMusic, que es dedica a la creació d’espectacles de teatre musical. Creiem que la música enriqueix les emocions i és un component clau en les nostres obres. Aquest estil és consistent amb la nostra filosofia de posar en escena la música original amb interpretacions excepcionals en directe.

També ens han preguntat per què fem l’espectacle amb música i lletra. A WeColorMusic ens agrada aquest gènere i creiem que la música realça les emocions. És el nostre estil, i creiem que la música original interpretada en directe, com heu pogut escoltar, és crucial per transmetre els missatges importants de l’obra.

Alguna altra pregunta? Ens han preguntat quina edat tenia l’Alan quan va fer la transició. L’Alan va fer la transició als 15 anys i es va suïcidar als 17. Volem destacar que aquest espectacle vol mostrar que, malgrat tenir una vida feliç i suportar una família estimada, les persones que envolten l’individu poden influir negativament en el seu benestar. Us convidem a reflexionar sobre com les paraules poden afectar les persones.

 

Fi del col·loqui. Moltes gràcies.

 

Mar Puig i Mateu Peramiquel

CEO’s de WeColorMusic

Creadores de espectáculos musicales

Deixa un comentari

Més publicacions del blog

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per al seu correcte funcionament i per a fins analítics i per mostrar-te publicitat relacionada amb les seves preferències en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació. Al fer clic al botó Acceptar, accepta aquestes tecnologies i el processament de les dades per a aquests propòsits.   
Privacidad