SUPERHEROIS
Del musical LA HISTÒRIA DE L’AVI JOSEP
Música i lletra de Mateu Peramiquel
Canta Eduard Mauri i Mar Puig
La cançó de superherois acompanya una història que potser no resulta molt familiar per la majoria de la gent, però que per l’autora del text (la Mar Puig) ha hagut de conviure en diverses ocasions amb persones que han estat afectades per una fòbia molt particular.
Si heu assistit a l’espectacle de Les històries de l’avi Josep o bé heu escoltat el capítol 7 del pòdcast, haureu vist i escoltat la història del Pau, un noi que amb 30 anys decideix explicar públicament a la seva gent, amistats i familiars, que des de ben petit pateix una fòbia. La ligirofòbia. Una por irracional als sons forts.
Com sempre aquesta història empatitza amb el públic que directament viu aquesta situació, però també amb el públic que té familiars o amistats amb aquesta fòbia, o qualsevol altra fòbia que la gent no acaba d’entendre. Hi ha molta gent que els hi fa por agafar l’ascensor. Pot semblar ridícul per la majoria de la gent que no té aquesta por, però la capacitat d’empatitzar amb la persona que pateix aquesta fòbia, ens fa humans.
La cançó de superherois és un cant final de la història, on el Pau acaba resumint tot allò que acaba d’explicar, en aquest cas d’una manera més poètica.
La lletra encapçala l’emoció que viu en Pau un cop transmès el missatge a tots els essers estimats i durant la cançó també observem i escoltem la reacció dels seus amics i familiars plens de desconeixença d’aquesta fòbia. El Pau fa 30 anys que viu amb aquesta por que possiblement ningú entén i és per això que en el moment que el Pau decideix explicar-ho, la majoria d’ells actuen com a desconcertats i sense cap mena de dubte li donen suport.
Aquest fil de la història, on la família i amics donen suport al Pau, és clarament un missatge a totes aquelles persones que pateixen una fòbia i que a la vegada no es veuen capaços de explicar-la per la incomoditat que els podria causar les burles de les persones estimades. Un missatge optimista que els permeti sortir d’aquesta sensació d’incomoditat i si així ho creuen, ser capáços i capaces d’explicar-ho.
ESTRUCTURA MUSICAL
La cançó té una estructura musical molt formal d’estil pop. Trobem les estrofes on ens endinsem en el pensament del Pau, aquesta vegada exprsat de manera pública i per a tothom.
La tornada és el moment CLAU. Arriba aquell dia clau, i allibero el ‘candau’ fa referència al que suposa allò que està aconseguint aquell moment, el fet d’explicar la seva veritable por i el perquè de tots aquells moments viscuts.
El pont és una part musical diferenciada que com a tal compleix la funcionalitat musical de refrescar l’harmonia i diferenciar-se del que venim escoltant fins ara. El missatge del pont és precisament emfatitzar el que el nostre protagonista vol transmetre durant tota la cançó, aquesta vegada d’una manera més allargada en el temps pel que fa a les notes principals de la melodia i això ens transmet la sensació de parada, sospir i continuar endavant. Aquest continuar endavant és la sortida del pont amb la tornada final, a dues veus, cantada pel Pau i per un dels personatges rellevants de la història i de fons totes les veus dels seus amics, companys i familiars a qui acaba de fer arribar el missatge, que li responen de manera positiva i esperançadora, donant entendre que tot aquest esforç a representat finalment, una gran victòria.
ELS SECRETS DE LA CANÇÓ.
La màgia d’aquesta cançó és l’aspecte de meta cançó que es produeix. L’autor Mateu Peramiquel, per compondre aquesta cançó, sempre afirma que va ser una cançó dedicada als seus sogres. Per ell els seus sogres sempre han estat i són unes grans persones molt estimades, com si fossin uns pares per ell, per tant, el punt de partida van ser ells dos. Posant-se en la pell d’una autora compositora de cançons, es va crear aquesta cançó que l’autora fictícia dedica als seus pares, i l’autor real dedica als seus sogres, en part, com uns pares.
En l’espectacle musical en directe i en el pòdcast, escoltem com la cançó es dona a conèixer de manera progressiva i de manera inversa al sentit natural de la cançó, primer escoltem les últimes estrofes en cantades curtes de manera progressiva cada vegada que apareix la cançó, fent referència a l’escena on la Isona està en un concert, i és en aquell moment que interpreta la seva última cançó del concert.
Si coneixeu la història sabreu que el personatge del Jofre és un gran amant de la Isona i de les seves cançons, però bàsicament de la Isona. Aquest, en l’última escena li demana que li canti la seva cançó preferida… aquesta.