Som
Del musical Bruna
Música i lletra de Mateu Peramiquel
Cantada pel reaprtiment de Bruna el musical
Desbloqueja la màgia de la música amb aquesta partitura única. Compra ara i fes realitat la teva pròpia interpretació, ja sigui al piano, cantant o ambdúes coses! I no si t’animes, fes un vídeo i penja’l etiquetant a @we.colormusic ! Ens encantarà compartir la teva interpretació!
Escolta-la al Youtube
Una de les cançons més celebrades de tot l’espectacle és sense cap mena de dubte, SOM. A part d’arribar en el moment àlgid on tot comença a agafar un sentit per l’espectador que fins ara havia anat connectat, és al final d’aquesta cançó que l’espectador diu: ‘d’acord, ara necessito saber què passarà’ Entre moltes altres frases que ens han fet arribar del públic i que ens van fer entendre als creadors que havíem creat una corba perfecte en el fil conductor de tot l’espectacle. Havíem trobat el boiling point de l’espectacle.
Una de les tècniques de composició que es volia aconseguir amb aquesta cançó és la de la suma d’elements des de zero fins a l’assoliment i arrencada de la cançó. És a dir, escoltem com començar amb una sola frase: ‘calla, seu, escolta, copia, escriu, aixeca’t, respon’ que es va repetint i a sobre es van afegint capes d’elements com claps (picar de mans), stopms (picar de peus) i la suma definitiva de la banda al complet. Una arrencada progressiva de la cançó que en directe comença amb l’efecte sonor de saltar a corda. Un efecte que va aparèixer posteriorment per donar el tempo a l’actriu que interpreta el paper de Quima, qui comença la cançó. Aquest seria doncs el primer element, el segon seria la frase d’entrada i la que dona el significat de tot plegat.
L’Estrofa: Després d’aquesta introducció amb la frase cantada a un compàs de 7/4, entra l’estrofa a 4/4. El compàs d’amalgama vol transmetre la irregularitat en els sentiments dels nens i les nenes que mostren el seu desacord en com se’ls tracta a l’escola.
L’estrofa esmenta totes aquelles injustícies que volen canviar com a infants i que reivindiquen que tenen dret a dir la seva.
Interludis: Aquesta cançó no presenta una estructura gaire formal ni popular. Entre estrofes tenim cada vegada la mateixa frase de la introducció cantada amb ràbia i grans accents per tota la companyia. ‘Calla, seu, escolta, copia, escriu, aixeca’t, respon’ Aquesta frase li canten a la Pitu, que si heu vist l’obra és l’única que no va a l’escola, per tant, no sap com es viu allà dins, i és que ella es passa tota l’obra desitjant anar a l’escola, mentre els seus amics i amigues que hi van, li diuen que no els agrada gens, que és molt millor quedar-se a casa.
Aquí és on observem aquesta dualitat on abans, en temps d’infància dels nostres avis, no tothom podia anar a l’escola. Ara ho trobem lògic i és obligatori, però en aquella època (anys 30) era una gran sort anar a l’escola, encara que els que hi anaven no se sentien gaire ben tractats. Debat de realitat exposat a l’escenari novament.
Tornada: La tornada és la part més potent i èpica de la cançó que amb gran energia repeteixen la paraula SOM com a reivindicació de què són tots aquells nens i nenes: ‘Som infants amb dret a preguntar’ Fent èmfasi amb el comportament dels adults cap a ells que possiblement les respostes que obtenien i que avui en dia potser encara reben part d’alguns adults deu ser: ‘tu calla nen’
‘Som, la curiositat que vas deixar escapar’ Amb aquesta frase apel·lem a què els infants són el reflex de la curiositat, si pregunten és perquè volen saber i volen aprendre. Per contra, l’adult fa dies que va deixar escapar la seva curiositat i ara simplement fa i executa unes accions marcades sense preguntar-se res.
‘Tu tampoc vas néixer gran’ és una frase que apel·la a l’adult directament dient-li: escolta, d’acord tinc una actitud infantil, però tu també la vas tenir en el seu dia, si has escollit ser professor, hauràs d’aprendre a conviure amb aquesta situació.
LLETRA DE LA CANÇÓ
Calla, seu, escolta, copia, escriu, aixecat, respon!
Calla, seu, escolta, copia, escriu, aixecat, respon! […]
El professor diu que ens ha suspès,
que no tenim futur, que no servim per res.
Només ens fa multiplipcar,
memoritzem història que ell en canvi ha de consultar.
Calla, seu, escolta, copia, escriu, aixecat, respon!
Calla, seu, escolta, copia, escriu, aixecat, respon! […]
Si arribes tard, estàs perdut.
Et posarà de cara la paret segur.
Pobre de tu no diguis res,
o aguantaràs els llibres carregats de tres en tres.
Som! Infants amb dret a preguntar.
Som! La curiositat que vas deixar escapar.
Som! La veu que hauries d’escoltar,
no t’oblidis (de) que tu tampoc vas néixer gran.
Calla, seu, escolta, copia, escriu, aixecat, respon!
Calla, seu, escolta, copia, escriu, aixecat, respon! […]
L’altre dia el professor em va dir,
que si em sortia de la línia allò no era per mi.
A mi m’agrada dibuixar,
tinc ganes de ser gran, dir la meva, ells ja s’ho faran.
Jo de gran, seré actriu.
Volaré com un rossinyol buscant l’estiu,
i si no em deixen escollir,
em portaré fatal p’rò volaré com l’àliga imperial.
Som! Infants amb dret a preguntar.
Som! La curiositat que vas deixar escapar.
Som! La veu que hauries d’escoltar,
no t’oblidis (de) que tu tampoc vas néixer gran. [x2]
Calla, seu, escolta, copia, escriu, aixecat, respon!
Calla, seu, escolta, copia, escriu, aixecat, respon! […]