Mira el directe!
Canta amb el Karaoke
Sempre he sigut jo és l’obertura del musical ALAN. L’espectacle musical es va estrenar el 21 d’octubre del 2022 a la Sala de Rubí, aquella vegada encara amb el nom d’Arrels. Malgrat la seva estrena l’any 2022, la cançó va ser composta l’any 2021. Va sonar la primera vegada en públic el 17 de maig de 2021.
Potser ho heu sentit a dir en alguna ocasió. Arrels va néixer en format micro teatre l’any 2021. Tot va començar que l’Ajuntament de Manresa va demanar a WeColorMusic que escrivíssim un micro espectacle per ser representat el dia internacional contra la LGTBIQ+ fòbia, que coincideix amb el 17 de maig de cada any.
Volien que la temàtica evidentment fos LGTBIQ+, però després d’algunes converses vam acabar decidint que el millor tema a tractar dins de la mateixa temàtica seria el col·lectiu trans, específicament vam decidir que l’espectacle girés entorn del trànsit infantil i juvenil.
Des de WeColorMusic era un camp molt desconegut. No teníem ningú a prop que visqués aquesta realitat i érem un complets desconeguts respecte a aquest col·lectiu. Com sabeu, els nostres espectacles sempre són dramatúrgies i cançons originals i parlen d’històries basades en fets reals. Havíem de trobar algú que ens ajudés.
Vam fer un post a l’Instagram demanant si algú tenia o coneixia famílies amb fills o filles que estiguessin enaquesta situació de trànsit. Sorpresament vam rebre moltes sol·licituds. Allà ens vam adonar que aquesta realitat era més a prop nostre del que ens imaginàvem. Vam tenir la sort de topar-nos amb la Sofia, una nena trans que va decidir fer el trànsit als 7 anys i per sort la seva família la va recolzar molt.
Un dels objectius que ens vam posar per escriure Arrels des de ben al principi va ser que volíem que fos una història optimista, alegre i positiva. Coincidir amb la Sofia i la seva família ens va ajudar molt a poder trobar aquest camí.
No va ser fàcil encarar tota la dramatúrgia en un estat positiu tenint en compte totes les penúries i discriminacions que aquest col·lectiu pateix per part de la societat i que també havíem de representar en l’obra. Tanmateix, l’alegria del personatge principal es capta a l’instant amb aquesta primera cançó d’obertura on ens situa a la perfecció del seu primer dia com a persona trans.
És evident que una persona trans no fa el trànsit d’un dia per l’altre, però sí que volíem fer entendre que amb aquesta cançó on la lletra comença dient: Tot comença aquí, tot comença avui trobo el meu camí i sento… Fa referència al seu primer dia de convicció i de sortir al carrer com a noi. Vestit de noi, anomenat pel seu nom i amb el record de com de difícil que ha estat arribar fins aquí.
La cançó també transmet part del seu dubte de prendre aquesta decisió, preveient a una societat que no l’acabarà d’acceptar, però finalment passa a l’acció i fa un pas endavant concloent amb la frase ‘que sempre he sigut jo, i cada cop millor‘. Volent dir que en el fons, ell sempre ha estat un noi i a partir d’ara, tot anirà millor.
Ara el musical es diu ALAN i és amb aquest nom que s’estrenarà a Barcelona al Teatre Condal el 2 de Maig de 2023, dia internacional en contra del Bullying. Per què ara es diu ALAN. No només perquè totes les nostres produccions inclouen un nom propi com BRUNA o Les històries de l’avi JOSEP, sinó perquè hem volgut donar pes i importància al protagonista així alçant la seva història i que aquest nom segueixi esdevenint un símbol per la lluita en contra del Bullying i la transfòbia
LLETRA DE LA CANÇÓ
Tot comença aquí tot comença avui,
trobo el meu camí i sento Sento que és així.
Faig el pas per fí són molts anys que hi penso.
Sé que poden dir coses que no vull,
però he lluitat per fer-ho.
Tant que m’ha costat Però ara és realitat.
Alan és el meu nom.
És el dia 1 del meu nou futur
portaré sabates…no.
Sempre he anat millor amb unes bones nike,
per pujar muntanyes.
Tinc la sensació que he tallat molt curt
però és que a mi m’agrada.
Ja sé que fer, gorra portaré
Alan és el meu nom…no ho sé…
Com passa el temps per un ocell,
que està tancat dins d’una gàbia al mig de l’oceà.
Com passa el temps però això ja està jo vull volar,
sento que s’acosta el seu final.
I això només ha començat.
Vull caminar com mai abans ho he pogut fer,
volar com sempre he Imaginat i ser.
Que sempre he sigut jo
i cada cop, millor!
No sé ni perquè guardo aquest vestit
‘si és que està nou’ i és maco,
des de ben petit mai m’he reflectit en tenir un ‘tipassuuu’
Si és que m’ha educat,
el puto patriarcat i amb vestits no encaixo
i mira, ja ho veus ara ho tinc ben clar
Alan és el meu nom, i ja està.
Com passa el temps per un ocell,
que està tancat dins d’una gàbia al mig de l’oceà.
Com passa el temps
però això ja està jo vull volar,
sento que s’acosta el seu final.
I això només ha començat.
Vull caminar com mai abans ho he pogut fer,
volar com sempre he Imaginat i ser.
Que sempre he sigut jo
i cada cop, millor!