Desbloqueja la màgia de la música amb aquesta partitura única. Compra ara i fes realitat la teva pròpia interpretació, ja sigui al piano, cantant o ambdúes coses! I no si t’animes, fes un vídeo i penja’l etiquetant a @we.colormusic ! Ens encantarà compartir la teva interpretació!
ESTRUCTURA DE LA CANÇÓ
La tercera de les cançons que apareix al musical i és que és una de les cançons que es revela més secrets i ens posa sobre la taula la realitat crua que viu la família de la Bruna i la mateixa àvia Quima, l’àvia de la Bruna.
L’escena comença on la Bruna va a veure la seva àvia a una suposada residència, per tant, l’espectador dedueix que l’àvia de la Bruna està en una residència. Més endavant veurem que la mare de la Bruna ‘està sola’ amb el cuidat de la seva filla i, per tant, segurament també en el cuidat de la seva mare, i una residència pot ser la millor opció, encara que això hagi de suposar hores extres per la mare que repercuteixen a la poca atenció cap a la Bruna.
Tot això és un missatge que deduïm de veure l’escena, però que en cap cas els autors en posen èmfasi, però sí que descriptivament coneixem quin tipus de vida té la família de la Bruna.
El que dèiem. La Bruna arriba a la residència per veure la seva àvia i amb l’únic objectiu de passar-ho bé una estona amb ella i jugar a dames. La Bruna vol jugar a dames perquè en l’escena anterior, amb la seva mare han trobat unes fitxes de dames que la seva àvia guardava en una caixa plena de records que utilitzarà la Bruna per fer el treball d’escola.
La Bruna il·lusionada arriba a la residència per estar amb la seva àvia quan li proposa de jugar a dames. De cop observem que l’àvia li retorna uns comentaris que no li acaben d’encaixar a la Bruna, però ella s’ho pren com un joc. L’espectador sap que el que li passa a l’àvia és que el seu grau de demència o alzheimer li fa tenir episodis d’oblits, fins i tot de la seva pròpia neta, confonent-la amb la infermera o el veí de dalt.
La Bruna, innocent, s’ho pren tot com un joc i fa de cada frase de l’àvia una juguesca que va acompanyada de la cançó que parlem aquí.
La cançó s’inicia amb el primer personatge que la Bruna agafa per jugar, ja que respon a l’última frase que li respon l’àvia abans de començar la cançó: -‘que m’ha vingut a arreglar la tele vostè’
Aquí arrenca el primer personatge, la primera estrofa i observem com les estrofes ens presenten diferents personatges:
– La persona que arregla la TV
– La Roser, la seva amiga que cus
– El veí de dalt que ve a buscar sal (aquest no té estrofa cantada, sinó parlada)
Després de la segona estrofa cantada per la ‘Roser’ s’enllaça amb la tornada que dona títol a la cançó: ‘Roba cenyida, vestits fets a mida, barrets de ganxet i mitjons, jo era qui feia els patrons’ En aquest moment la lletra fa referència a la seva amiga ‘Roser’ que cus, però aviat farà referència també a l’àvia de la Bruna.
L’interludi de la cançó
En escena observem un tros parlat on la Quima confon a la Bruna amb el veí de dalt i l’àvia l’interpel·la dient que a on s’ha comprat aquell jersei, que avui en dia no en saben de cosir, que a la seva època cosint molt millor que ara.
A partir d’aquí l’àvia interpreta la cançó, una estrofa i una tornada, i en arribar a la tronada… sorpresa. Descobrim que ha passat alguna cosa en l’àvia. Ha sofert un petit canvi en ella. Recordem que estava immersa en el seu món i que en cap cas havia conegut a la Bruna encara, tots eren personatges inventats fruits d’un suposat joc de la Bruna. En el moment que l’àvia canta ‘JO era qui feia els patrons’, la sonoritat de la cançó canvia, l’entorn canvia i al veure la Bruna, l’àvia la confon per la Pitu.
La Bruna no sap qui és aquesta Pitu i li pregunta si és la Pitu, però la Bruna li respon que no. A partir d’aquí l’àvia comença a posar-se nerviosa i la Bruna també perquè no entén res. La realitat és que l’Àvia es torba en un estat mental fora de el comú i està igual que espantada que la Bruna, que mai havia vist la seva àvia d’aquella manera. La Bruna l’intenta calmar fent-la tornar a explicar com cosia de petita i cantant a dues veus la tornada de la cançó.
ELS SECRETS DE LA CANÇÓ.
El primer secret i homenatge dels autors és el personatge de la Roser, que vol homenatjar a la Rosar Anglada, una persona que va formar part de la companyia GATU durant tota la seva vida i que era el pal de paller perquè aquella colla de nens i nenes fessin teatre al poble. Tota l’obra de Bruna va en el seu homenatge, ja que mai la va poder veure estrenada. A ella li agradava molt cosir i aquest nom i personatge fan referència a la seva figura.
El segon secret va lligat al primer i és que observem a l’àvia de la Bruna com connecta amb el seu passat a partir de la música, en el moment que canta ella i canta la cançó, és llavors quan connecta amb les seves emocions del passat i descobrim que alguna cosa no va bé.