Desbloqueja la màgia de la música amb aquesta partitura única. Compra ara i fes realitat la teva pròpia interpretació, ja sigui al piano, cantant o ambdúes coses! I no si t’animes, fes un vídeo i penja’l etiquetant a @we.colormusic ! Ens encantarà compartir la teva interpretació!
Escolta la cançó a Youtube
La cançó de memòries és l’obertura del musical Bruna i és la primera que es va escriure i aprendre per tota la companyia de Bruna el musical.
ESTRUCTURA MUSICAL.
Estructuralment parlant, en el sentit musical, no és una cançó gaire convencional. La tornada només apareix al final un parell de vegades. La podríem analitzar i classificar com A A B C B’ [PreChorus] D (chorus)
Podríem dir que la cançó va en creccendo durant tota l’estona fins a arribar a la tornada, que com comentem, només s’escolta al final de la peça. Tanmateix, la cançó ha estat i encara és celebrada pels oients de manera molt orgànica malgrat no complir les ‘normatives’ populars de composició d’una cançó, on es parla d’arribar a la tornada abans del minut transcorregut. Bé, aquesta fórmula la segueixen les cançons ‘ràdio edit’ i en un espectacle de teatre musical, perquè no acostuma a ser així, ja que preval la necessitat primera, d’acompanyar a l’escena i descriure les emocions i els moments concrets de cada situació.
L’harmonia està plantejada en tonalitat major, concretament en RE Major i els acords principals són D G B- A i E-.
LA LLETRA
Pel que fa a la lletra de la cançó, és clarament tota una declaració d’intencions de l’obra en si.
- Coneixem a la protagonista. La Bruna, que és qui canta la cançó.
- Veiem a l’àvia de la protagonista de la trama, ja que l’obra i la història gira entorn de l’àvia de la Bruna
- La lletra parla i deixa ben clar que la Bruna està fent un treball d’escola. La cançó comença en el moment en què la Bruna li diu a la seva àvia que ha trobat diverses fotos de quan ella (la seva àvia) era petita i ara li vol ensenyar per fer-li ‘memòria’
- Durant tota la cançó analitza les fotografies i les explica a la seva àvia.
- El pont de la cançó es transforma en una cançó de bressol, ja que la protagonista identifica un moment en una fotografia i li fa recordar en aquesta cançó que ara canten la mare de la Bruna i la Bruna cada nit.
- La tornada és un resum general exposant les fotografies com a memòries per no oblidar la teva història (la història de l’àvia) i fa un paral·lelisme metafòric que l’espectador no sap (i la bruna tampoc) i és que l’àvia patirà Alzheimer. És en la tornada on la poètica agafa més força que mai i dona per iniciada aquesta història i aventura que estan a punt de viure els personatges.
ELS DETALLS AMAGATS DE LA CANÇÓ
Si heu vingut a veure l’obra de BRUNA o l’heu vist sencera pel YouTube en aquest enllaç. Haureu vist que en el moment de la cançó de bressol que la Bruna canta amb la seva àvia (el pont de la cançó) observem com primer la canta la Bruna i després, en la segona volta, la canten les dues.
Per què l’autor (Mateu Peramiquel) decideix fer això?
Clarament, l’àvia ja pateix un cert grau de demència i, per tant, de tot allò que li explica la seva neta, no se’n recorda. Ara bé, en el moment en què la Bruna li canta la cançó que tota la vida la seva àvia havia cantat, és llavors quan connecta i canta amb ella. Escènicament, és molt subtil, però és un missatge clar per donar a conèixer el poder de la música en les persones afectades per malalties de pèrdues de memòria. Està demostrat que la música té una màgia sobrenatural que et fa recordar lletres de cançons entre molts altres records. Doncs en aquest moment observem aquest detall que l’espectador potser només és capaç de relacionar si ha vist l’obra més d’una vegada.
QUI ERA L’AVI PEP?
Hi ha una frase a la cançó que diu: ‘aquí jugàveu al parxís amb l’avi Pep’
Bé, la QUIMA (l’àvia de la Bruna), porta aquest nom en homenatge a l’àvia de l’autora (la Mar Puig) i el marit de la QUIMA a la realitat era l’AVI JOSEP (en Pep)
Casualment, els autors tenen un espectacle anomenat LES HISTÒRIES DE L’AVI JOSEP que podeu descobrir en aquest enllaç, on també apareix la QUIMA i on la cançó principal del projecte és una inspiració directa de la cançó de MEMÒRIES
- Mateixos Acords
- Mateixa tonalitat
- La tornada només apareix al final
Casualitat? No
LA LLETRA DE LA CANÇÓ
AQUESTA ETS TU, QUAN TENIES LA MEVA EDAT.
LA MAMA DIU QUE ENS ASSEMBLEM POSANT-NOS DE COSTAT,
TENIM EL CABELL PRÀCTICAMENT IGUAL.
”bueno, aquí és en blanc i negre”
AQUESTA ETS TU I L’ESCOLA ON VAS ESTUDIAR,
ELS TEUS COMPANYS.
“mira aquesta ets tu”
PER QUÈ NINGÚ SOMRIU?
“Bah que avorrits!”
AQUÍ SÍ QUE SOMREIES,
ENSENYAVES A LA MAMA DE PETITA A CAMINAR.
LA MARE M’HA EXPLICAT, QUE ERETS MOLT JOVE
PERÒ QUE ELLA ESTÀ ORGULLOSA DE COM L’HAS EDUCAT.
Mira, mira a veure…aquí!
Aquesta és la meva preferida.
És quan la mare era petita
i tu li cantaves aquella cançó
que ara cantem jo i ella cada dia.
BONA NIT, BONA NIT,
JA ENS PODEM FICAR AL LLIT,
QUE LA LLUNA ENS SALUDA
‘NEM TOTS A DORMIR.
BONA NIT, BONA NIT,
JA ENS PODEM FICAR AL LLIT,
LES ESTRELLES FAN GUÀRDIA FINS DE BON MATÍ.
AQUESTA ETS TU DISFRESSADA DE PALLASSO,
I AQUÍ JUGAVEU AL PARXÍS AMB L’AVI PEP.
AQUÍ LA MAMA NO PARAVA DE PLORAR,
PERQUÈ NO VA VOLER MENJAR!
Ho veus, a ella tampoc li agradaven les verdures!
I AQUESTA SOC JO, DE BEN PETITA AL TEU COSTAT.
MEMÒRIES, PER NO OBLIDAR LA TEVA HISTÒRIA,
PERQUÈ SI UN DIA NO HO RECORDES,
PUGUIS SEGUIR EXPLICANT.
HISTÒRIES QUE DONEN VOLTES I MÉS VOLTES,
DEL TEU PASSAT ESCRIUREM CONTES,
NO HO DEIXAREM OBLIDAR.