MEMÒRIES
Música i lletra de Mateu Peramiquel
Canta Mariona Lleonart
Mira el directe!
La cançó de memòries és l’obertura del musical Bruna i és la primera que es va escriure i aprendre per tota la companyia de Bruna el musical.
ESTRUCTURA MUSICAL.
Estructuralment parlant, en el sentit musical, no és una cançó gaire convencional. La tornada només apareix al final un parell de vegades. La podríem analitzar i classificar com A A B C B’ [PreChorus] D (chorus)
Podríem dir que la cançó va en creccendo durant tota l’estona fins a arribar a la tornada, que com comentem, només s’escolta al final de la peça. Tanmateix, la cançó ha estat i encara és celebrada pels oients de manera molt orgànica malgrat no complir les ‘normatives’ populars de composició d’una cançó, on es parla d’arribar a la tornada abans del minut transcorregut. Bé, aquesta fórmula la segueixen les cançons ‘ràdio edit’ i en un espectacle de teatre musical, perquè no acostuma a ser així, ja que preval la necessitat primera, d’acompanyar a l’escena i descriure les emocions i els moments concrets de cada situació.
L’harmonia està plantejada en tonalitat major, concretament en RE Major i els acords principals són D G B- A i E-.
LA LLETRA
Pel que fa a la lletra de la cançó, és clarament tota una declaració d’intencions de l’obra en si.
- Coneixem a la protagonista. La Bruna, que és qui canta la cançó.
- Veiem a l’àvia de la protagonista de la trama, ja que l’obra i la història gira entorn de l’àvia de la Bruna
- La lletra parla i deixa ben clar que la Bruna està fent un treball d’escola. La cançó comença en el moment en què la Bruna li diu a la seva àvia que ha trobat diverses fotos de quan ella (la seva àvia) era petita i ara li vol ensenyar per fer-li ‘memòria’
- Durant tota la cançó analitza les fotografies i les explica a la seva àvia.
- El pont de la cançó es transforma en una cançó de bressol, ja que la protagonista identifica un moment en una fotografia i li fa recordar en aquesta cançó que ara canten la mare de la Bruna i la Bruna cada nit.
- La tornada és un resum general exposant les fotografies com a memòries per no oblidar la teva història (la història de l’àvia) i fa un paral·lelisme metafòric que l’espectador no sap (i la bruna tampoc) i és que l’àvia patirà Alzheimer. És en la tornada on la poètica agafa més força que mai i dona per iniciada aquesta història i aventura que estan a punt de viure els personatges.
ELS DETALLS AMAGATS DE LA CANÇÓ
Si heu vingut a veure l’obra de BRUNA o l’heu vist sencera pel YouTube en aquest enllaç. Haureu vist que en el moment de la cançó de bressol que la Bruna canta amb la seva àvia (el pont de la cançó) observem com primer la canta la Bruna i després, en la segona volta, la canten les dues.
Per què l’autor (Mateu Peramiquel) decideix fer això?
Clarament, l’àvia ja pateix un cert grau de demència i, per tant, de tot allò que li explica la seva neta, no se’n recorda. Ara bé, en el moment en què la Bruna li canta la cançó que tota la vida la seva àvia havia cantat, és llavors quan connecta i canta amb ella. Escènicament, és molt subtil, però és un missatge clar per donar a conèixer el poder de la música en les persones afectades per malalties de pèrdues de memòria. Està demostrat que la música té una màgia sobrenatural que et fa recordar lletres de cançons entre molts altres records. Doncs en aquest moment observem aquest detall que l’espectador potser només és capaç de relacionar si ha vist l’obra més d’una vegada.
QUI ERA L’AVI PEP?
Hi ha una frase a la cançó que diu: ‘aquí jugàveu al parxís amb l’avi Pep’
Bé, la QUIMA (l’àvia de la Bruna), porta aquest nom en homenatge a l’àvia de l’autora (la Mar Puig) i el marit de la QUIMA a la realitat era l’AVI JOSEP (en Pep)
Casualment, els autors tenen un espectacle anomenat LES HISTÒRIES DE L’AVI JOSEP que podeu descobrir en aquest enllaç, on també apareix la QUIMA i on la cançó principal del projecte és una inspiració directa de la cançó de MEMÒRIES
- Mateixos Acords
- Mateixa tonalitat
- La tornada només apareix al final
Casualitat? No