Mare

Del musical BRUNA

Música i lletra de Mateu Peramiquel
Canta Maria Font

Desbloqueja la màgia de la música amb aquesta partitura única. Compra ara i fes realitat la teva pròpia interpretació, ja sigui al piano, cantant o ambdúes coses! I no si t’animes, fes un vídeo i penja’l etiquetant a @we.colormusic ! Ens encantarà compartir la teva interpretació!

Escolta-la interpretada per Mar i Mateu!

Mare és una de les cançons del musical Bruna que més ha captivat el públic per la seva emotivitat. Si no has vist el musical Bruna en directe ara ho pots fer online. Si has vist l’obra sabràs que l’argument principal de l’espectacle és el següent:

‘La Bruna, una nena d’11 anys ha de fer un treball d’escola sobre la seva àvia, aquesta no la pot ajudar sobre el seu passat perquè té un cert grau de demència…’

Aquesta cançó arriba en un punt culminant de l’obra. La Bruna, sense voler-ho ha posat molt nerviosa a la seva àvia fent-li preguntes del seu passat que ella no recorda i que fins i tot confon a la seva neta Bruna amb una tal Pitu, una suposada amiga de l’àvia quan era petita. En un punt climàtic important de tensió on la Bruna no abaixa el ritme en demanar-li bruscament a la seva àvia per aquesta Pitu de manera insistent i amb el desconeixement de per què la seva àvia no l’ajuda. La Bruna no acaba d’entendre que l’àvia té un grau d’alzheimer possiblement perquè no l’hi han explicat. A vegades ens pensem que els nens i les nenes no han de saber de certes coses, i potser els adults ens equivoquem.

En aquest moment de l’obra, la mare de la Bruna, entra a la residència on presencia la situació angoixant per part de la seva filla Bruna i la seva mare Quima. La Maria, la mare de la Bruna atura aquella intensitat esbroncant a la seva filla dient-li que ja n’hi havia prou, que l’àvia no pot viure aquelles situacions i que marxés i deixés estar el diari i la seva investigació.

La mare de la Bruna, la Maria, ara amb la seva mare calmada, la seu a la butaca de la residència i mira de tranquil·litzar-la i és exactament aquí on la Quima perd totalment la memòria i deixa de connectar amb l’actualitat i ni tan sols reconeix a la seva pròpia filla, dient-li que ella no en té cap de filla.



un musical que parla de la memòria històrica, BRUNA
Neus Salarich (Àvia) i Maria Font (Mare) en una escena de Bruna el musical

COMENÇA LA CANÇÓ.

La cançó expressa el sentiment intern de la Maria, la mare de la Bruna, cap a la seva mare. Un penediment intens on veu que ara ja no hi ha marxa enrere i que possiblement hauria desitjat destinar una mica més de temps a estar per ella. Ara ja és massa tard.

La cançó està escrita per ser escenificada com a moment oníric, un moment on el temps s’atura i l’espectador escolta el pensament de la Maria. Un recurs del teatre musical per emfatitzar les emocions i transmetre el missatge a través de la cançó cantada, una cançó descriptiva d’una emoció, d’un pensament concret que captiva els espectadors fent-los situar en aquella mateixa situació.






una escena emotiva respecte una mare que s'en va per alzheimer
Maria Font cantant la cançó de Mare al musical BRUNA

ESTRUCTURA DE LA CANÇÓ

La introducció marca, essencialment, la dinàmica de la cançó i ens posa en situació de què escoltarem. Una introducció que actua com a underscoring* del text inicial que ens exposa literalment que l’àvia ha deixat aquest món de manera cerebral.

*Si vols saber què és exactament un underscoring, pots clicar en aquest enllaç.

La cançó s’inicia amb la paraula que dona sentit a tot. MARE. I segueix explicant de manera directa i precisa el sentiment d’una filla possiblement penedida de com ha gestionat, possiblement, com ha pogut, aquella situació. Una realitat que passen moltes famílies d’arreu del món i que la cançó interpel·la directament a aquell espectador i espectadora que veu com podria ser la seva vida.

La part climàtica de la cançó és exactament la tornada on la lletra diu: ‘No, no, no marxis, vull que et quedis una estona. Que m’expliquis tot allò que jo no sé’. La lletra fa referència a aquesta necessitat de voler viure encara molts moments al seu costat, però veure com se li escapen de les mans.

La culminació de la cançó acaba amb un ‘Mare, ja no hi ets’ fent evident la pèrdua de la mare en l’àmbit mental, però que en cos encara hi és present. Podríem parlar d’una de les sensacions més incòmodes que podem arribar a conèixer. Quan una mare nio reconeix a la seva pròpia filla.






Un espectacle inspirat ne fets reals que recorda a les dramaturgies de Disney Pixar. El teatre Romea de Barcelona
Maria Font i Neus Salarich fent l'escena més emotiva del musical Bruna

EL SECRET DE LA CANÇÓ.

Aquesta cançó està feta i escrita a propòsit perquè l’oient pugui identificar d’una manera diferent la lletra de la cançó si està veient l’obra en directe o si no. Si escoltes la cançó independentment de l’obra, podràs concloure que és una dona que li canta a la seva mare per la seva ‘desaparició’ o mort. En canvi, a l’obra veiem com la mare no s’ha mort sinó que hi encara és present. El què ha mort és la seva memòria, incapaç de recordar ni tan sols a la seva pròpia filla.

Buscar les paraules adients per transmetre aquest missatge i que valguin tant d’una manera com de l’altra.



LA LLETRA DE LA CANÇÓ

MARE, SI HAGUÉS ESTAT AMB TU ABANS D’ANAR-T’EN,
HAURIA POGUT DIR-TE TOT ALLÒ QUE ENYORO AVUI.

MARE, SI EM SENTS DEIXA’M QUE ET DIGUI PER ÚLTIMA VEGADA,
 QUE TU HAS ESTAT PER MI LA MEVA SORT DE SER QUI SOC.

QUAN ET DEIA QUE PESADA QUE ET POSAVES QUAN XERRAVEM,
DE LES DUES TU TENIES LA RAÓ.
QUAN EM DEIES NO M’AGRADA COM EM PARLES,
ARA SENTO QUE ESTIC SOLA EN UN RACÓ.

MARE, SENTIR-TE TAN APROP I VEURE QUE NO HI ETS.
PENSAR QUE JA HAS MARXAT SENSE DIR RES.
JO NO EN SÉ MÉS.

I ARA, HAURRÉ DE PENDRE DESICIONS SENSE ESCOLTAR-TE,
M’HAURIA AGRADAT MÉS PODER-TE DIR, ESCULL AMB MI.

I NO MARXIS, NO M’AGRADA QUE TE’N VAGIS,
VULL QUE EM DIGUIS TOT ALLÒ QUE JO NO SÉ.
I NO EM DEIXIS, VULL QUE ET QUEDIS UNA ESTONA,
HE DE DIR-TE QUE T’ESTIMO UN COP MÉS.

NO, NO, NO MARXIS NO M’AGRADA QUE TE’N VAGIS,
VULL QUE EM DIGUIS TOT ALLÒ QUE JO NO SÉ.
I NO EM DEIXIS, VULL QUE ET QUEDIS UNA ESTONA,
DEIXA’M DIR-TE QUE T’ESTIMO UN COP MÉS.

MARE, JA NO HI ETS.



Escolta la cançó a la teva plataforma preferida i posa-la a la teva set list.

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per al seu correcte funcionament i per a fins analítics i per mostrar-te publicitat relacionada amb les seves preferències en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació. Al fer clic al botó Acceptar, accepta aquestes tecnologies i el processament de les dades per a aquests propòsits.   
Privacidad