LA HISTÒRIA DE L’AVI JOSEP
Del musical LA HISTÒRIA DE L’AVI JOSEP
Música i lletra de Mateu Peramiquel
Canta Mar Puig
Desbloqueja la màgia de la música amb aquesta partitura única. Compra ara i fes realitat la teva pròpia interpretació, ja sigui al piano, cantant o ambdúes coses! I no si t’animes, fes un vídeo i penja’l etiquetant a @we.colormusic ! Ens encantarà compartir la teva interpretació!
Escolta-la al Youtube!
Aquesta cançó dona títol i inicia al projecte radiofònic que va néixer en una secció d’Ona Bages, la ràdio de la Catalunya Central. L’emissora va proposar a WeColorMusic realitzar una secció de ràdio. Des de WeColorMusic es va presentar el projecte de Les històries de l’avi Josep, 15 històries narrades i musicades amb cançons originals cantades. Històries basades en fets reals que s’explicaven un avi i una neta.
La cançó va ser el primer element artístic que es va crear. L’avi Josep, l’avi de la Mar, la dramaturga i cantant de la cançó, ens va explicar la seva història i la vam trobar fascinant. Amb aquella història, el compositor va crear aquesta cançó, bàsicament un resum de la mateixa història on toca els punts més importants.
- Com va deixar el seu poble natal amb 16 anys
- L’emoció de viatjar sol i no saber què es trobaria
- Conèixer a la seva futura esposa
- La Mili
- Un final emotiu on troba a faltar la seva estimada Quimeta
ESTRUCTURA MUSICAL
Una estructura musical que recorda molt a una composició del mateix autor i creadors de l’espectacle. La cançó està construïda sobre els mateixos elements estructurals i musicals que la cançó de memòries, l’obertura del musical BRUNA.
- Acords generals són: D G A B-
- Una cançó que va en crescendo estructural
- La tornada només apareix al final de la cançó.
En aquest cas, La història de l’avi Josep presenta un matís final i és una coda final molt íntima i propera on la lletra agafa el màxim protagonisme per dir al públic que el seu amor de tota la vida, la Quimeta, ja no hi és, i com la troba tant a faltar.
LA LLETRA
Com hem comentat entre línies, veiem que la lletra és clarament un resum de la vida de l’avi Josep. Podríem dir que és una cançó força descriptiva del que ha viscut i dels moments més importants que ell mateix ens ha expressat de la seva pròpia memòria.
Evidentment, està expressat en ordre cronològic d’ençà que marxa del seu poble un cop acabada la guerra, fins que arriba a Ullastrell a fer de masover d’una masia i s’acaba enamorant de la pubilla de la casa. Ca la Viuda es deia la casa, i encara s’hi diu.
- amb 16 anys deixa el seu poble natal TOGA (Castelló de la Plana)
- Arriba a Ullastrell, no coneix a ningú, però de seguida se sent com a casa. No hi havia tarongers, però hi havia vinyes. Aquella olor li encanta.
- Coneix a la Quimeta que se somriuen entre carrerons
- Se’n va a la Mili, però la seva estimada li diu que l’esperarà i que no agafaran cap mosso nou, volen que sigui ell.
- Aquesta és la història del meu avi, canta l’autora Mar Puig a la tornada.
- La coda esmenta com després de tota la seva vida, l’avi Josep ens explica el seu record i com troba a faltar a la Quimeta.
ELS DETALLS AMAGATS DE LA CANÇÓ
Si heu llegit el post de la cançó de Memòries de l’espectacle BRUNA aquí enllaçat, heu pogut llegir que aquesta cançó, La història de l’avi Josep, és com una segona part, o potser i millor dit, com una inspiració que parteix de la cançó de Memòries.
- Totes dues tenen estructures musicals molt semblants.
- Comparteixen tonalitats.
- La tornada no apareix fins al final de la cançó.
L’avi Pep que parla en la cançó de Memòries fa referència a l’Avi Josep. I la Quima de la cançó de La història de l’avi Josep és la Quimeta, la seva estimada.
Ara aquesta cançó dona nom a un espectacle teatral anomenat LES HISTÒRIES DE L’AVI JOSEP que podeu descobrir pels escenaris d’arreu i en aquest enllaç.
Aquest espectacle s’ha reduït al Castellà i també gira com a LAS HISTORIAS DEL ABUELO PEPE pels escenaris de tota Espanya. Descobreix l’espectacle en aquest enllaç adjunt.
LLETRA DE LA CANÇÓ
Setembre del quaranta-nou,
ell va arribar i estava sol,
per treballar i portar-ho a casa seva.
De toga fins a Martorell,
ell va pujar tot sol al tren,
tot ple de gent, només mirava enrere.
Va ser llavors,
quan va conèixer aquella gent,
va ser llavors,
l’avi Josep amb setze anyets tingué la sort,
de conèixer a la Quimeta,
a qui somreia als carrerons.
Olor de vinyes i aire fresc,
sentia seu aquell indret,
i va trobar l’amor a aquelles terres.
Més tard Josep amb divuit anys,
l’exercit l’obligar a marxar,
va deixar enrere el que era casa seva.
Va ser a llavors
que la Quimeta l’hi va dir,
i amb la mà al cor,
que s’emportes aquella foto de record i que ella l’esperava.
Aquesta és la història del meu avi
quan va arribar,
aquesta és la història del meu avi
que m’ha explicat.
Setembre del dos mil dinou,
m’explica tot el seu record
i com troba a faltar a la Quimeta.