Desbloqueja la màgia de la música amb aquesta partitura única. Compra ara i fes realitat la teva pròpia interpretació, ja sigui al piano, cantant o ambdúes coses! I no si t’animes, fes un vídeo i penja’l etiquetant a @we.colormusic ! Ens encantarà compartir la teva interpretació!
Escolta-la al Youtube
La cançó més juganera de tot el musical i la que té el final més original i idoni de totes les canons i coreografies que heu vist mai en un musical. *hehehe*
Una cançó que ens mostra als espectadors la importància del joc en carn i os. Una escena que homenatja als avis i àvies dels autors i que transporta a l’oient i l’espectador als anys 30 a Catalunya i ens ensenya quina classe de jocs jugaven a aquella època. Aviat ens adonem que la majoria dels jocs tradicionals que coneixem ja formaven part del nostre imaginari des d’anys remots.
La xarranca, el mocador, el fet i amagar, el pica paret… Tots aquests jocs són jocs que ja jugaven les nostres àvies i els nostres avis a l’escola o al carrer. Actualment, podríem dir que s’està perdent el joc del carrer i que només queda el pati de l’escola per fer volar la imaginació sense mòbils ni tauletes, que malauradament només són 30 minuts al dia pels infants. Potser els hauríem de deixar (obligar) jugar més estona amb jocs físics de carn i os. No perquè el joc digital sigui dolent ni molt menys, simplement que el joc tradicional aporta uns valors que el digital ara per ara, no acaba d’aportar.
L’ESTRUCTURA
Una cançó d’estil pop que presenta una melodia simpàtica i juganera com el nom indica. Escoltem clarament les parts A, B i C
Les parts A la conformen les estrofes que expressen i expliquen tots aquells jocs i activitats que jugaven aquells nens i nenes dels anys 30 a Catalunya. Sentim frases com ‘Saltar a corda cada cop més alt’ o bé, ‘El mocador agafaré, si corro més de pressa guanyaré’. Aquesta frase volen traslladar de manera quotidiana i en un llenguatge propi d’infants d’aquella època (amb alguns matisos actuals).
Les parts B són les tornades que clarament tornem a escoltar la tècnica del paràgraf generalista on resumeix el missatge de la cançó: ‘M’agrada estar amb tu i jugar, ensenyam un joc nou, que em faci viatjar i que tothom podrà guanyar’
La part C o altrament dit ‘el pont’ (bridge en anglès) escoltem un canvi de to que fa més brillant la cançó i fa que les veus arribin a les seves notes més brillants pel que fa a la tessitura d’infants que una bona nota per a un conjunt d’infants, seria com a molt alta, un C4, i preferiblement un A3.
En el pont escoltem lletrísticament un missatge emotiu per part de tots ells i ens allunyem una mica del fet que siguin infants, bàsicament perquè un infant, difícilment parlaria d’aquella manera, és per això que en escena en aquell moment, tots ells i elles s’aturen en una posició concreta mirant al públic i cantant aquesta part de la cançó.
Un cop acaba el pont, el missatge torna a ser en boca dels infants i no tant d’un espai sonor oníric com hem vist amb el pont i tornem a escoltar una estrofa més per encara la recta final de la cançó que culminarà amb una part B o altrament dit tornada (o en castellà ‘estribillo’)
ELS SECRETS DE LA CANÇÓ
En un moment a l’inici de la cançó, hi ha una frase que els nens i nenes cantes i diuen ‘Voldria ser com un gatet, per enfilar-me a l’arbre com si res’. Aquesta frase està posada expressament en honor als nens i nenes que formaven el repartiment original de Bruna que eren exactament els ‘Gatets’, el grup de nens i nenes del GATU, el Grup d’Amics del Teatre d’Ullastrell, que es denominaven Gatets. La cançó és cantada per ells, i el compositor Mateu Peramiquel, va trobar molt oportú incloure d’alguna manera aquell petit homenatge al nom de la formació.
Un altre dels secrets més curiosos no és del tot musical sinó que forma part de la dramatúrgia i és que l’inici de l’escena de JOCS és exactament el FINAL de l’obra de BRUNA.
Els que heu vist Bruna sabeu que al final de tot, quan hem conegut la veritable història de tot plegat. Observem com la Pitu i la Quima seuen a jugar a dames a prosceni de l’escenari i de cop un infant s’hi acosta corrent per demanar si volen anar a jugar amb ells, elles responen que sí i de seguida comença la cançó de JOCS. És exactament com comença l’escena de JOCS un cop la Bruna ha llegit un fragment del diari de la seva àvia. L’espectador veu al final de tot una cosa que ja ha vist i de cop és quan lliga caps de totes totes.
Si encara no has vist BRUNA, el musical i t’agradaria fer-ho. Ara pots veure-la online a wecolormusic.com/bruna