Desbloqueja la màgia de la música amb aquesta partitura única. Compra ara i fes realitat la teva pròpia interpretació, ja sigui al piano, cantant o ambdúes coses! I no si t’animes, fes un vídeo i penja’l etiquetant a @we.colormusic ! Ens encantarà compartir la teva interpretació!
Estimada Quima, és la cançó més significativa i important de tota l’obra de Bruna, el musical. Aquí és on l’espectador connecta tots els punts de misteris que ha anat trobant fins ara. La dramaturgia està pensada perquè l’espectador vagi descobrint secrets a poc a poc, però fins que no escoltem la lletra d’aquesta cançó, no descobrim el secret real de la història de Bruna i el que hi ha al darrera de la vida de l’àvia de la Bruna, de la guerra civil espanyola i qui són realment la Bruna i la seva mare.
La escena comença amb la Bruna, després de passar per un moment d’estrès, on el seu cap i els seus pensaments la torturaven perquè no era capaç de lligar cap dels fils que havia anat descobrint de la seva àvia. En l’escena, després de la cançó de MARE, observem a la Bruna en un banc del carrer escoltant les veus de totes les persones que l’envolten i també d’aquells personatges que ha llegit al diari, la seva infància de petita i les seves amigues. Tot es va fent una bola en el seu cap i l’angoixa la va torturant perquè sap que està a punt de saber alguna cosa que possiblement no serà bona i això no li agrada gens. De cop, hi volta, la última frase que escoltem com a públic en aquesta escena engoixant, és la de la Pitu, la millor amiga de l’àvia, dient: ‘Doncs jo preferiria anar a l’escola que no haver de fer de masovera.’ I en aquest precís instant, la Bruna connecta amb tota la informació que havia anat recopilant i en un silenci i canvi d’il·luminació en l’escenari, s’aixeca de cop i volta amb energia i crida: ‘La casa dels masovers.
En aquest instant, la Bruna surt corrents de l’escena cap a l’altra part de l’escenari i torna a aparèixer per anar a buscar el seu amic ERIC, que estava jugant a la Game Boy. Ella l’intenta convèncer de què sap on trobar el final de la investigació i que l’ha d’acompanyar perquè ell és en Sherlock, que el necessita! L’Eric ja no està per aquests jocs, que segons ell, són de nens petits. La Bruna, trista, se’n va tota sola quan de cop torna a tenir una revelació i endevina l’enigma que l’Eric li fa al principi de l’obra. BRUNA és la resposta de l’enigma!
Fixeu-vos que en un tres i no res comencem a descobrir tots els caps solts que hem anat desgranant. Tiro endavant en el temps per situar-nos a la casa dels masovers quan en aquella casa fosca i bruta, l’Eric troba un sobre, una carta. La Bruna l’agafa i la llegeix en veu baixa mentre de cop i volta apareix la seva mare enfadada perquè li havia demanat a la Bruna que s’esperés fora de la residència. Un cop esbroncada la Bruna, ella s’aixeca i amb tota la calma del món li suggereix a la seva mare que llegeixi aquell full, que és una carta per l’Àvia i per ella, per la mare de la Bruna.
Mentre la Bruna i l’Eric marxen de l’escena, la Maria, la mare de la Bruna es queda llegint la carta en forma de cançó per descobrir el secret que fins ara ens havia amagat aquesta història. Tothom el desconeixia excepte la persona que l’havia amagat fins ara, l’àvia de la Bruna.
Guerra, mals temps, violació… Missatges de la cançó que ens fan conèixer una crua història real que va passar de veritat, perquè BRUNA està inspirada en fets reals i són la realitat de malauradament moltes famílies d’aquest país.
Et podria desvetllar el final de l’obra, però preferiria que la veiessis amb els teus propis ulls per envoltar-te de la trama i emocionar-te amb l’espectacle.
Pots veure l’obra en línia a l’enllaç següent: wecolormusic.com/bruna I si us plau, després de veure-la, escriu-nos dient què t’ha semblat. Esperem poder-la tornar a produir en directe. Va ser una experiència fantàstica portar-la als escenaris amb tots aquests nens i nenes.”
