Desbloqueja la màgia de la música amb aquesta partitura única. Compra ara i fes realitat la teva pròpia interpretació, ja sigui al piano, cantant o ambdúes coses! I no si t’animes, fes un vídeo i penja’l etiquetant a @we.colormusic ! Ens encantarà compartir la teva interpretació!
Escolta-la al Youtube
Aquesta cançó va ser escrita, juntament amb la d’abecedari, després d’haver-se estrenat el musical. I és que en l’obra de BRUNA presentada els dies 13 i 14 d’abril del 2019, hi havia dos espais entre cançons que eren més que la resta pel que fa a estructura del musical. Els autors n’eren conscients, però de la manera que va anar la producció i la posada en escena, no es va arribar a escriure més que 8 cançons pel musical de BRUNA. Va ser un cop estrenada que passat uns mesos es van afegir un parell de cançons.
Una d’aquestes cançons és ni més ni menys que la que parlem aquí. BUSCA, una escena on la mare de la Bruna (Maria) i la mateixa Bruna, busquen alguna pista que els porti a descobrir qui és la famosa Pitu, un nom que l’àvia va repetint cada vegada que veu a la Bruna i aquesta té molta curiositat de saber qui era la Pitu i saber si continuava viva i si la podria arribar a conèixer.
Un dels motius que li dona la Bruna per engrescar a la seva mare a què l’ajudi a buscar una pista, és ni més ni menys que l’objectiu de tornar a ajuntar la seva àvia amb la seva amiga de quan eren petites. La mare d’entrada no ho veu clar, però finalment acaba cedint a la mirada entranyable de la seva filla l’acaben buscant d’una manera divertida alguna pista que els pugui dir més detalls de qui era aquesta Pitu.
És aquí on comença la cançó de BUSCA.
Estructuralment és una cançó pop habitual. Un duet on d’entrada comença la Bruna animada pensant en llocs on poder buscar i fent participativa a la seva mare. La veu de la mare interactua responent a les frases de la Bruna.
La cançó presenta una clara estructura de
– Estrofa
– PreChorus
– Chorus
Lletrísticament les estrofes representen moments concrets de recerques d’objectes per part de la Bruna i la seva mare, on entre frases apareixen detalls concrets que van descartant objectes o proposant-ne de nous.
El PreChorus el missatge de la lletra de cop fa una introspecció i escoltem com el personatge canta per ell. S’aïlla de l’escena en qüestió per un moment, simulant que aquell tros de cançó són el pensament del personatge en qüestió. Durant la cançó trobem dos PreChorus on cada un d’ells és interpretat per l’un i l’altre personatge. El primer el canta la mare de la Bruna fent èmfasi al qual significa jugar amb la seva filla i reflexionant sobre el temps que no ho ha fet. També va recordant quan era ella petita, com la seva mare (l’àvia de la Bruna) Jugava també amb ella.
El segon PreChorus és el torn de la Bruna, i aquí ella fa èmfasi a la sorpresa que s’emporta quan veu a la seva mare que no està treballant, sinó que ha decidit jugar amb ella. Una sorpresa que fa reflexionar al públic i emetitza amb tots aquells pares i mares amb fills que han de treballar i que la vida no els permet estar per ells tant com els agradaria.
El Chorus, la tornada de la cançó ens exposa un tercer nivell de dimensió de la cançó. Havíem vist:
– Estrofa -> moment concret
– PreChorus -> moment abstracte unipersonal
– Chorus -> poètica; moment absolut.
A la tornada l’anomenem moment absolut perquè és una manera d’escriure que engloba tot el resum de la cançó. Amb la tornada podríem arribar a esbrinar el genèric de la cançó. Escoltem com canten les dos personatges a l’hora i a dues veus i això simbolitza la unió per una sola cosa. Aquesta cosa és l’alegria de la mare de tornar a jugar amb la seva filla i l’alegria de la filla a què la mare l’ajudi a buscar una de les recerques que li fa més il·lusió.
Harmònicament, escoltem com la tornada ha pujat un semitò respecte a la resta d’estructures. Aquesta pujada fa que tot brilli més respecte a l’anterior i li atorga un significat de resolució a un aspecte emocional. El fet de donar més brillantor a la part més emblemàtica de la cançó, dona entendre que és la part més important, la més necessària i la més representativa.
LLETRA DE LA CANÇÓ
Tot comença aquí tot comença avui,
trobo el meu camí i sento Sento que és així.
Faig el pas per fí són molts anys que hi penso.
Sé que poden dir coses que no vull,
però he lluitat per fer-ho.
Tant que m’ha costat Però ara és realitat.
Alan és el meu nom.
És el dia 1 del meu nou futur
portaré sabates…no.
Sempre he anat millor amb unes bones nike,
per pujar muntanyes.
Tinc la sensació que he tallat molt curt
però és que a mi m’agrada.
Ja sé que fer, gorra portaré
Alan és el meu nom…no ho sé…
Com passa el temps per un ocell,
que està tancat dins d’una gàbia al mig de l’oceà.
Com passa el temps però això ja està jo vull volar,
sento que s’acosta el seu final.
I això només ha començat.
Vull caminar com mai abans ho he pogut fer,
volar com sempre he Imaginat i ser.
Que sempre he sigut jo
i cada cop, millor!
No sé ni perquè guardo aquest vestit
‘si és que està nou’ i és maco,
des de ben petit mai m’he reflectit en tenir un ‘tipassuuu’
Si és que m’ha educat,
el puto patriarcat i amb vestits no encaixo
i mira, ja ho veus ara ho tinc ben clar
Alan és el meu nom, i ja està.
Com passa el temps per un ocell,
que està tancat dins d’una gàbia al mig de l’oceà.
Com passa el temps
però això ja està jo vull volar,
sento que s’acosta el seu final.
I això només ha començat.
Vull caminar com mai abans ho he pogut fer,
volar com sempre he Imaginat i ser.
Que sempre he sigut jo
i cada cop, millor!