Alguna cosa em diu que no puc
Del musical ALAN
Música i lletra de Mateu Peramiquel
Canta Ander Mataró i Patricia Paisal
Mira el directe!
Canta amb el Karaoke
Una de les cançons més ben rebudes per part del públic tant a l’espectacle en directe com en l’edició del CD. És curiós com una cançó que escenifica una baralla entre una mare un fill adolescent pugui arribar a emocionar tant.
La cançó comença amb un ‘atac’ de ràbia per part de l’Alan contra la seva mare. El motiu d’aquest atac és que la seva mare ha anat d’amagat a parlar amb el professor de l’Alan, en Quim, perquè està preocupada pel seu fill. Ella simplement vol fer un clar recordatori al professor i al centre educatiu que l’Alan no acaba d’estar bé i que ella ho nota. El professor Quim senzillament li fa treure les preocupacions i li fa entendre que el seu fill està en edat adolescent i que el seu comportament és d’allò més normal, potser sí que li han cridat l’atenció en alguna ocasió, però
res més, el professor calma a la mare.
Més tard, en una escena posterior ens trobem amb la mateixa situació, però ara és el professor Quim qui va a buscar l’Alan als passadissos de l’institut per avisar-lo que està tenint un comportament no gaire apropiat, que els seus companys diuen que actua de manera estranya i que hauria de canviar la seva actitud.
l’Alan es defensa dient que aquells comentaris provenen de gent que li està fent la vida impossible i que són els seus suposats companys que no el deixen viure i que en definitiva podem llegir en l’escena que l’Alan té una actitud rabiosa contra aquells qui li fan ni més ni menys que bullying. El professor s’enfada quan veu que l’Alan està fent unes acusacions que segons el professor, no són certes.
La disputa es va enfilant i es va escalfant l’ambient fins que el professor li fa el comentari: ‘la teva mare està preocupada per tu‘. Amb aquesta frase en escena, l’espectador s’adona que l’Alan acaba de descobrir que la seva mare ha anat a parlar amb el professor i això el fa està de molt mal humor, ja que ell creu que ‘ja és prou gran per defensar-se sol‘.
Un cop acabada l’escena de l’Alan i el professor Quim, on l’Alan acaba esclatant de ràbia contra ell perquè ni tan sols el professor creu el que l’Alan li explica dels seus companys, l’Alan arriba a casa i és aquí on comença la cançó.
Un duet entre una mare i un adolescent enfadat, on aquesta mare per força es veu obligada a parar-li els peus, per tant, les seves frases no són menys contundents. Si ets mare i tens un fill o una filla adolescent possiblement has viscut alguna escena on la tensió ha estat més alta del normal. Si encara no l’has viscut et pots anar preparant. I si no l’has viscut mai, et pots sentir afortunada. 😀
Frases com ‘es pot saber què collons has fet’ o ‘potser el que vols és perdre i ni tan sols ho sé’ exemplifiquen aquests sentiments de ràbia per part dels dos personatges. L’Alan enrabiat amb ell mateix perquè és incapaç de controlar aquesta societat que no el respecte i aquesta angoixa i impotència s’apoderen d’ell en aquesta cançó: ‘sé que tu m’estimes i que ho fas tot pel meu bé, però ni tan sols així em sento com jo vull’ Una frase que diu directament a la seva mare en senyal de voler dir que la culpa no és d’ella, senzillament soc jo que no sé que em passa que no
m’entenc, que no estic bé i que res del que vull ho veig reflectit enlloc. Un clar símptoma de la soledat de l’Alan en mig d’aquesta societat malgrat que la seva mare l’intenti protegir.
Un dels objectius compositius de la cançó era buscar una frase per la tornada de la cançó que es pogués repetir, que fos cantada pels dos personatges i que signifiquessin coses lleugerament diferents. La frase resultada és ‘I sento que et vas allunyant i dubto de tot. Sovint marxaria més lluny, però hi ha alguna cosa que em diu que no puc’.
Compateix aquest contingut amb els teus contactes Si analitzem la frase observem que després de tot el que hem vist a l’obra, la mare acaba esclatant perquè no entén el comportament del seu fill i el seu significat és literalment que està cansada de tot plegat i que marxaria per no preocupar-se més, però hi ha alguna cosa que li diu que no pot marxar que és el seu fill, que ha entrat a un nou institut com a ALAN, un noi trans, i sap que la vida no qui posarà fàcil, i evidentment la mare es preocupa.
Per part de l’Alan la mateixa frase escenifica la seva angoixa de no poder més amb la seva condició de noi trans, que comença a estar cansat d’aquesta vida de patiments i previsualitzem una tristesa profunda on amb la paraula ‘marxaria’ ens situa a una incòmoda situació d’un possible suïcidi imminent de l’Alan.