Competència directa vs indirecta (i per què probablement l’estàs analitzant malament)
Quan parlem de competència, la majoria comet el mateix error.
Pensem que la nostra competència és qui fa exactament el mateix que nosaltres.
Però no.
La realitat és bastant més incòmoda.
Perquè la teva competència no és només qui fa el mateix…
És tot allò que competeix per l’atenció, el temps i els diners del teu públic.
I si no entens això, estàs jugant en desavantatge.
1. Competència directa vs competència indirecta
Anem a la base, però ben entesa.
Competència directa
És la més fàcil d’identificar.
Són aquells que fan alguna cosa molt semblant a la teva.
En el nostre cas, com a creadors d’espectacles musicals:
- Altres companyies de teatre musical
- Produccions amb un públic similar
- Espectacles programats a la mateixa ciutat
- I, si vols afinar més, fins i tot al mateix horari
Aquí la competència és clara.
Si tu no vens aquesta entrada, probablement la vendrà un altre.
Competència indirecta (aquí és on es posa interessant)
La competència indirecta és molt més àmplia… i molt més perillosa.
Perquè no s’ha d’assemblar a tu.
Exemples reals:
- Un concert
- Una obra de teatre de text
- Un escape room
- Anar a sopar a un restaurant
- Muntar a cavall un dissabte al matí
- Anar al cinema
Tenen alguna cosa a veure amb tu?
En aparença, no.
Però en realitat, sí.
Perquè tots competeixen pel mateix:
el temps lliure d’una persona.
I això canvia completament les regles del joc.
2. Llavors… qui és realment la teva competència?
Aquí és on has de ser honest.
Si et quedes només amb la competència directa, estàs veient una part molt petita del tauler.
La teva competència real és:
- Tot allò que una persona pot escollir fer en lloc de venir a veure’t
- Tot allò que competeix per la seva atenció
- Tot allò que li ofereix una experiència alternativa
Avui la pregunta ja no és:
“Anem al teatre?”
La pregunta és:
“Què fem avui?”
I aquí estàs competint amb tot.
Des d’un espectacle fins a una botiga experiencial on algú pot passar una hora sense adonar-se’n.
3. Analitzar la competència (sense tornar-te boig)
Analitzar la competència està bé.
Però fer-ho malament és perdre el temps.
Un enfocament pràctic:
- Analitza a fons la competència directa
(comunicació, preus, proposta, públic, posicionament) - Observa la indirecta
(per entendre contra què estàs competint realment) - I després fes una cosa important:
no copiïs
Perquè copiar et posa automàticament al mateix sac.
4. Diferenciar-se: el concepte de l’oceà blau
Aquí entra un concepte clau: l’estratègia de l’oceà blau.
Hi ha dos escenaris:
Oceà vermell
- Molts competidors
- Tots fent coses semblants
- Lluita constant pel mateix públic
És on hi ha la majoria.
Oceà blau
- Espais sense explorar
- Propostes diferents
- Menys comparació
El problema és que no és fàcil arribar-hi.
Perquè crear alguna cosa nova costa.
I, sobretot, costa que la gent ho entengui i estigui disposada a pagar per això.
5. El problema d’innovar (ningú t’ho explica)
Aquí hi ha una veritat incòmoda.
Quan fas alguna cosa nova:
- No hi ha referències
- El públic no ho entén del tot
- Necessites “educar” abans de vendre
És el que passa amb qualsevol idea innovadora.
Primer costa.
Després funciona.
I després… tothom ho copia.
6. Llavors, com diferenciar-se de veritat?
Una idea simple, però potent:
Mira què fa tothom… i planteja’t fer el contrari.
Però compte.
Fer el contrari no vol dir fer qualsevol bogeria.
Perquè ser diferent no sempre funciona.
Exemple real aplicat al sector:
- Si tots els cartells són molt carregats → simplificar pot destacar
- Però si simplifiques massa → pot no funcionar
La clau no és ser diferent perquè sí.
És ser diferent amb sentit.
7. La realitat (sense romanticismes)
Hi ha una cosa important a tenir en compte.
No és el mateix innovar sent gran que sent petit.
Una gran marca es pot permetre:
- Arriscar
- Ser minimalista
- Trencar codis
Però una producció petita necessita:
- Que s’entengui ràpid
- Que connecti
- Que funcioni
Perquè si no, directament no arriba al públic.
8. En definitiva
Entendre la teva competència no va de fer una llista.
Va d’entendre el context real en què jugues.
Perquè no competeixes només contra altres espectacles.
Competeixes contra qualsevol pla que algú pugui fer en lloc de venir a veure’t.
I a partir d’aquí, la pregunta clau és:
Ets una opció més… o ets alguna cosa difícil de comparar?
Perquè si et poden comparar, et poden substituir.
I si et poden substituir… ja saps com acaba això.
