El repte d’aconseguir que la gent vagi al teatre és com trobar un tresor amagat, ¿veritat? No és només una qüestió de tenir moltes opcions d’entreteniment, tot i que això també hi influeix. Jo crec que hi ha una influència cultural prou forta, especialment en com l’educació ha abordat aquesta idea.
Si recordo els meus anys a l’ESO, cada any feiem un parell d’excursions per anar a veure obres de teatre en algun teatre important de la nostra comarca. Però el que mai oblidaré és que no recordo res de cap d’aquelles obres. Puc dir-vos el títol d’alguna obra com “La Plaça del Diamant,” però no pregunteu què hi passava a l’escenari perquè no en tinc ni idea. Res em va captivar.
Ara bé, allò que mai oblidaré és la part més emocionant d’aquells viatges al teatre: el moment d’asseure’s al costat de la persona que t’agradava i esperar amb impaciència que les llums s’apaguessin. Teníem uns 90 minuts per intentar posar subtilment la mà al seu genoll i esperar que ella respongués. Això és l’únic que recordo d’aquells viatges. Lamentable, oi?
Per això hem decidit crear “ALAN,” una obra de teatre musical que busca impactar tant als joves com als adults. No estic dient que no hi hagi lloc per als clàssics com Mercè Rodoreda, però què estem intentant aconseguir? Si volem atrapar als joves, necessitem obres que els parlin directament.
És fantàstic veure que “ALAN” és l’obra de teatre més popular i escollida entre els instituts a Barcelona i Catalunya aquest any. Potser estem veient un canvi en com triem les obres per als joves. Igual que la tecnologia s’ha integrat a l’educació, el teatre també ha de trobar la seva manera d’arribar als joves. Hem de despertar i evolucionar, o sinó estem condemnats a perdre l’interès en el teatre que es mantindrà a l’edat adulta.
La conclusió? Ha arribat el moment de canviar el joc. Si no ho fem, estem perduts. El teatre no ha de ser cosa del passat, sinó una part vital del present i el futur. Perquè el que et dona el teatre és molt més impactant que qualsevol història explicada en un altre format.
Sempre ho comparo d’aquesta manera: que t’expliquin una història en viu és com anar als Pirineus (o al Gran Canyó del Colorado) i veure i viure aquell paisatge en directe. La mateixa història explicada en qualsevol altre format és com rebre una foto del paisatge i que et diguin: “Mira on estic, és espectacular, oi?” Tots sabem que la foto mai transmet la mateixa experiència que la vivència en directe.
Mateu Peramiquel, compositor y director de WeColorMusic.
Creador de espectáculos musicales. www.wecolormusic.com
2 comentaris a “Què està passant amb la relació dels joves amb el teatre?”
i a comarques¿?¿?¿? Doncs a comarques hi han joves que no han anat mai al teatre, ni a veure clàssics ni a veure contemporani…
De moment a Sort l’any passat vam aconseguir programar 1 si si, 1 obra de teatre per a públic juvenil de tota la comarca. Conjuntament Afes i Consell coordinat per l’oficina Jove es va poder finançar una obra de teatre per poder xerrar despres sobre l’abús a xarxes.
Per molts, la primera vegada que anaen al teatre.
Fa una anys que amb el festival de literatura infanto-juvenil podem fer que de forma gratuïta els infants de la comarca vinguin al teatre, però amb els joves… poc a poc intentant que la comunitat educativa i d’altra banda les Cies puguin facilitar que es doni aquest fet.
Merci per recordar-ho i merci per ficar dins la mirada a la que fa referència l’article al jovent de comarques.
Hola Gadi, Gràcies pel teu comentari. Som concients de la dificultat que comporta i és per això que tan des dels programdors com les companyies hem de fer possible la millora de la situació. Per part nostra, amb el musical ALAN hem impactat de manera molt positiva en la rebuda dels joves. I és que part de la clau perquè els joves assisteixin al teatre és parlar amb el seu idioma dalt de l’escenari, tanmateix no serà fàcil, però molt més encertat segur. En el nostre cas, diversos consells comarcals han comptat amb el nostre espectacle per acostar-ho amb passes escolars a l’alaumnat dels municipis. Per qualsevol cosa que et podem ajudar, estarem encantats de fer-ho.