L’equip artístic de l’espectacle ALAN participa en un debat post‑funció asseguts a l’escenari davant d’un teló vermell, mentre el públic escolar escolta des de la platea.

Per què convé preparar l’alumnat abans de l’espectacle?

Compartir:

La literatura pedagògica demostra que l’impacte emocional d’un muntatge teatral sobre assetjament escolar es multiplica quan el professorat facilita marcs previs de reflexió. Sense aquest escalfament, l’alumnat pot quedar‑se només amb l’impacte dramàtic, però no connectar‑lo amb experiències reals ni interioritzar estratègies de convivència.

Beneficis d’una bona preparació

  • Millora de la comprensió crítica: l’alumne vincula escena i realitat.
  • Activació afectiva segura: l’aula esdevé espai contenedor d’emocions fortes.
  • Construcció de llenguatge compartit: es generen paraules i gestos per parlar de bullying.
  • Corresponsabilitat del grup: la classe s’hi implica com a comunitat.

5 dinàmiques d’aula per abordar el bullying abans de la funció

 

1. El Mur de les Emocions

Objectiu: identificar sentiments associats a l’assetjament.
Temps: 15’
Materials: post‑its de colors i una cartolina gran.

  • Cada alumne escriu, en silenci, una emoció que creu que viu una víctima o un espectador passiu d’un cas de bullying.
  • Enganxen els post‑its formant un “mur” que visualitza la càrrega emocional col·lectiva.
  • Es llegeixen en veu alta i es classifiquen en positives (“coratge”, “empatia”) i negatives (“por”, “vergonya”).

Exemple pràctic: a 3r d’ESO, els docents van constatar que la sorpresa més citada va ser “culpa”: molts espectadors se senten culpables de no intervenir. Aquesta presa de consciència va alimentar el debat posterior.

2. Teatre d’Ombres “Fets invisibles”

Objectiu: evidenciar microagressions habituals.
Temps: 25’
Materials: focus, tela blanca i figures de cartolina.

  • En petits grups, preparen escenes quotidianes (comentaris sobre l’aspecte, fer el buit a WhatsApp, riure pel carrer).
  • Es projecten darrere la tela; el públic ha d’identificar la situació i proposar respostes assertives.
  • La manca de rostre intensifica el missatge: l’assetjament sovint s’amaga en la penombra de la normalitat.

3. El Tren de les Decisions

Objectiu: entrenar la intervenció dels “bystanders”.
Temps: 20’
Materials: cadires en línia simulant un tren.

  • Una parella interpreta agressor i víctima; els companys s’asseuen com a passatgers.
  • Quan el “tren” s’atura (so de xiulet), cada alumne ha de triar: moure’s a un altre seient, seure al costat de la víctima, avisar el professor…
  • Després, es comparteix com ha influït la decisió en la sensació de seguretat de la víctima.

Exemple pràctic: en un curs de 6è, un alumne va inventar la figura “amic‑refugi”, assegurant‑se al costat de la víctima i preguntant‑li com podia ajudar; la idea es va convertir en recurs del centre.

4. Debat “Fishbowl” sobre Xarxes Socials

Objectiu: connectar l’obra amb el ciberassetjament.
Temps: 30’
Materials: dos cercles de cadires (intern i extern), projector per mostrar pantalles fictícies.

  • Quatre alumnes seuen al cercle intern i debaten una captura simulada d’Instagram amb comentaris nocius.
  • La resta observa en silenci; per intervenir, han d’ocupar un seient buit al centre, promovent rotació i escolta activa.
  • Es recullen propostes de protocols digitals segurs: denunciar, bloquejar, fer captura, informar família.

5. Contracte de Convivència Creatiu

Objectiu: establir compromisos reals abans i després de la funció.
Temps: 25’
Materials: full Din‑A3 per grup, retoladors, adhesius.

  • En equips, redacten tres compromisos de prevenció i tres d’actuació.
  • Il·lustren cada punt amb icones o emoji; així el contracte és visual i accessible.
  • Es penja a l’aula i s’hi torna després de l’espectacle per avaluar‑lo: què hem complert? què cal reforçar?

Una veu experta que reforça la necessitat

“La societat, l’escola i els polítics no poden girar la mirada cap a una altra banda.”
— Dra. Rosario Ortega, catedràtica de Psicologia, Universitat de Còrdova

La reflexió d’Ortega recorda que el combat contra el bullying és una responsabilitat compartida. Aquestes cinc dinàmiques situen l’aula en el centre de l’acció preventiva: no es tracta només de “veure” un espectacle, sinó de generar aprenentatges per transformar la cultura de relació.

 

Fet el pas?

Si aquestes propostes ressonen amb la vostra manera d’educar, us animem a descobrir l’espectacle ALAN. Hi trobareu calendari de funcions, tràiler i accés directe al debat post‑funció i al dossier pedagògic revisat amb NACE. Gràcies per sumar‑vos a la xarxa que diu prou al bullying.

Per accedir a les funcions escolars al Teatre Poliorama visiteu el següent enllaç: https://www.wecolormusic.com/alan-escolars-poliorama/

Recursos exclusius per als centres que assisteixin a l’espectacle ALAN

Debat post‑funció moderat

  • Espai de 20‑30 min. immediatament després de la representació.
  • Moderat per l’equip artístic i un psicòleg especialitzat en convivència escolar.
  • Permet que l’alumnat verbalitzi emocions “en calent” i resolgui dubtes sobre escenes o decisions dels personatges.

Dossier pedagògic avalat per NACE

  • Contingut: activitats abans i després de la funció, rúbriques d’avaluació de competències socioemocionals, lectures complementàries.
  • Qualitat garantida: revisió conjunta amb NACE — Asociación No al Acoso Escolar, referent estatal en prevenció de l’assetjament.
  • Format: descarregable en PDF i editable en línia perquè el professorat hi afegeixi adaptacions.
  • Accés: es lliura en exclusiva als centres assistents, sense cost addicional.

Amb aquests recursos, l’experiència artística transcendeix l’escenari i es converteix en projecte educatiu complet.

I després de la funció… què?

Un cop els alumnes hagin viscut l’experiència teatral, reserveu temps per revisar el Mur d’Emocions, actualitzar els compromisos i reflexionar si el “Tren de les Decisions” ha canviat el rumb. Aquesta coherència abans‑durant‑després és la clau per consolidar valors de respecte i valentia.

Suggeriment: mantingueu una bústia anònima (física o digital) perquè l’alumnat expressi situacions reals que vulgui compartir. Pot ser el punt de partida d’un pla de convivència actualitzat.

 

 

Feu un comentari

Més publicacions del blog