fbpx

Com realitzem el muntatge escenografic d’una obra de teatre musical?

Compartir:

Vols saber com preparem tota l’escena abans de la funció?

Arribada, escenografia i llums – PART 1

Un espectacle de teatre musical, com segurament sabràs, no és únicament la funció de 80 minuts que el públic ve a gaudir. Darrere de l’obra de teatre hi ha molta feina de preparació i muntatge. Avui ens centrarem a explicar el procés de muntatge d’escenografia i il·luminació, per tant, deixem per una altra ocasió l’explicació de tot el procés previ, com és el de la creació en si del propi text i música.

 

Per on comencem el muntatge?

Abans de començar a muntar has de carregar tota l’escenografia i material tècnic al teu vehicle de transport. Nosaltres fem servir una furgoneta prou gran perquè hi càpiga tot el material de sobra, de fet, la construcció de l’escenografia està pensada perquè hi càpiga a la furgoneta, els panells que heu vist al vídeo dels espais que simbolitzen la residència de l’àvia i la cuina de la casa de la Bruna, tenen unes dimensions concretes per poder-les posar a la furgoneta. Fer aquest treball previ amb l’escenògraf és molt important. Si volem realitzar una escenografia pensada per anar de gira s’ha de tenir en compte diversos punts.

  1. Quina dimensió aproximadament tindran els teatres on es representi l’obra?

    – Sales grans, petites, exteriors, espais genèrics com pugui ser una biblioteca?

    ‘El centru’ de Castellterçol és una sala petita i ben acollidora

    En tota producció és molt encertat pensar anticipadament amb tot el procés. Imagineu-vos que creem una obra de teatre que passa en un bosc encantat i sol·licitem fer una escenografia gegant plena d’arbres que envolten la sala i fan 5 metres d’alt, etc. Si tens una producció pensada per un teatre en concret on s’hi estarà tota una temporada o més, endavant, agafes les mides del teatre, construeixes i implantes l’escenografia fixa. Ara bé, en el cas d’anar de gira pel món o pels teatres de la teva regió com podrien ser els teatres dels pobles d’arreu de Catalunya, com és el nostre cas. Has de pensar quina mida tenen la majoria de teatres. Potser en un Kursaal de Manresa o Atlàntida de Vic hi cap perfectament el bosc encantat, però no intentis posar-lo al Teatre de Sarrià de Barcelona, perquè seria impossible.
    Per tant, recomanació abans de crear una obra de teatre: ON REPRESENTAREM AQUESTA OBRA

     

    Teatre Prado de Sitges, una sala de teatre històrica i actualment presenta unes dimensions mitjanes

     

    El Mateu i la Mar a la Sala Gran del Kursaal de Manresa

     

    Descobreix tot sobre l’espectacle de BRUNA clicant al següent enllaç – AQUÍ

  2. Com viatjarà aquesta escenografia?

    – Cotxes petits, furgonetes, vaixell, avió?

    Un cop estudiat i sabut a on interpretarem l’obra que vagi de gira, ens caldrà pensar com transportarem tot el material, sigui l’escenografia i també tot el material tècnic (focus, cablejat, equip de so, instruments, etc.) És molt important estudiar de quina manera realitzarem el transport perquè dependrà d’això que sigui viable econòmicament la nostra proposta. Com en l’exemple d’abans, arbres gegants serien impossible de posar en una furgoneta, potser necessitaries un camió i sortiria molt més car el transport, per tant, ens cal saber sempre on estem, quin pressupost tenim i com desenvoluparem el procés d’execució de l’obra en gira.

    L’escenografia de l’espectacle Bruna, el musical viatja en furgoneta
  3. De quin material està feta aquesta escenografia?

    Recomanem sempre que la realització de l’escenografia la realitzi una persona especialista en creació d’escenografia. La figura de l’escenògraf és de vital importància per plasmar a l’escenari l’espai que l’autor té al cap a l’hora d’explicar la seva història. Envoltar-se de grans professionals del sector és clau per obtenir una bona feina. Normalment, l’escenògraf forma part del procés de creació des del principi. La comunicació entre els autors i els escenògrafs és vital per acabar obtenint el millor resultat i aquest resultat ha d’estar contrastat amb l’optimització del que hem comentat abans: On s’ha de posar i com viatjarà.
    L’escenògraf professional idearà una escenografia pensada per una qüestió o una altra, és a dir, si està pensada per gira, l’escenografia ha de ser lleugera de portar, fàcil de muntar i robusta perquè duri al llarg del temps i tots els transports. El temps de muntatge de l’escenografia és clau en una producció en gira perquè determinarà les hores totals que necessiten els muntadors per fer la seva feina, com més ràpid i fàcil sigui el muntatge, menys hores haureu de destinar a aquesta tasca.

    Escenografia de l’espectacle Les històries de l’avi Josep

Com veieu en la imatge, l’espectacle de Les històries de l’avi Josep, està ideat i pensat amb una escenografia bastant mòbil, versatil i ¡senzill’ de transportar. Amb una furgoneta petita i un cotxe pot viatjar tota la companyia i tot el material

 

La companyia i l’escenografia de Bruna, el musical

En canvi, en l’espectacle de Bruna, el musical. Per transportar tota la companyia i tot el material escenografic i tècnic, es necessita una furgoneta gran i segons on es trobi de distancia el municipi, acostumem a viatjar en diversos cotxes plens o bé en autocar. Fins hi tot, el espectacles realitzats a Les Illes Balears ho hem portat tot en vaixell.

Un cop estudiat tot aquest tema de l’escenografia, transport i dimensions, posem per exemple que ens desplacem amb una furgoneta com veieu que fem nosaltres en el vídeo. Val a dir, que la furgoneta hi cap el material i 3 persones, la resta de personal han de viatjar en un segon vehicle, on també aprofitem per posar-hi la resta de material més petit i potser el més delicat.

Arribada al teatre.

La majoria de teatres tenen la famosa ‘entrada d’artistes’ on sovint coincideix amb ‘el moll de càrrega’ que és on estacionarem la nostra furgoneta per descarregar el nostre material. Per posar-vos un exemple, a l’Auditori de Barcelona existeix l’entrada d’artistes independentment del moll de càrrega on van a parar només els camions i transports corresponents. No tots els teatres de Catalunya tenen la sort de disposar de dues entrades diferents per artistes i material i fins hi tot a vegades no es disposa de zona de càrrega i descàrrega. Hi ha teatres arreu de Catalunya que són centenaris, espais emblemàtics del poble on tota la vida s’hi han fet les obres de teatre i també altres activitats culturals, els famosos ateneus populars. Alguns d’ells són realment bonics i estan remodelats i reestructurats per poder-hi dur a terme produccions escèniques actuals. D’altres mantenen encara les parets de fa més de 80 anys i el carrer on suposadament hi haurà d’aparcar la furgoneta, actualment no existeix, o no hi cap ni una moto o simplement es fa molt difícil l’accés.

La Mar i la Mariona entrant el banc de Bruna al Teatre Prado de Sitges

En les nostres produccions ens hem trobat de tot, i us puc assegurar que és una de les coses més interessants és:

‘A veure què ens trobarem avui?’ Hi ha dos tipus de teatres.

  1. Infraestructura bona
  2. Infraestructura dolenta

Llavors hi ha dos tipus de persones que et reben al seu teatre. Normalment, et reben els ‘tècnics de sala’

  1. Bona gent: Tracte amable, rebuda cordial, tot són facilitats i no tens queixes de cap mena per complex que sigui el muntatge
  2. Mala gent: Et reben malament, no tenen ganes de treballar, es queixen per tot, si tens un muntatge que necessites moure alguna cosa de lloc ja posen el crit al cel.

Quan els dos números 1 coincideixen és FANTÀSTIC! Ara bé, quan coincideixen 2 i 1 (en aquest ordre) és 100 vegades millor que a la inversa.
2 i 2 ja podem plegar, quin mal dia que passarem.

 

Descàrrega i situació de l’escenografia a l’escenari.

Ja hem trobat el lloc, descarregue’m la furgoneta i comencem a posar tot el nostre material al mig de l’escenari, després ja l’endreçarem, ara toca descarregar i anar tots a una. Suposem que estem en un teatre 1-1 com per exemple el Kursaal de Manresa.

  • Arribes a lloc, aparques davant perquè t’han guardat un lloc exclusiu per tu
  • La descàrrega és ràpida perquè la porta del moll de càrrega és just a l’escenari de la Sala Gran (si vas a la petita hi ha un ascensor, també molt fàcil).
  • Els tècnics són molt macos, sempre n’hi ha més d’un i t’ajuden amb el que faci falta.
  • Encara no muntem l’escenografia fins que les barres de llums no estan a punt

    Abans de muntar res, descarreguem tot el material i el deixem a l’abast.

 

Barres de llums.

Abans de muntar res, el primer pas és ajustar la il·luminació. En teatres 1-1 les barres són automàtiques i molt possiblement el vostre tècnic ja haurà parlat amb els tècnics de la sala i s’haurà fet la implementació de la proposta de llums, què vol dir?, doncs que els tècnics de sala ja saben com és el muntatge i ja ens esperen amb les barres a punt i amb els focus al lloc on toquen. Això és molt 1-1. No sempre passa, ni tan sols amb els 1-1. Però si ens imaginem l’idíl·lic, només queda revisar, pujar barres i enfocar.

  • Col·locar focus. Si el teatre té els focus que necessita la companyia i ha fet la implementació, ja ens ho trobem fet.
  • Revisar cada barra i cada funcionament de focus.
  • Pujar barres.
  • Tècnic de llums de la companyia + regidor d’escenari o persona encarregada de l’escena enfoquen. Aquest procés podríem dir que és força lent i minuciós perquè s’ha d’anar individualment per cada focus enfocant allà on toquen.En un món més habitual al que coneixem, la majoria d’ocasions hi haurà problemes típics com:
  • La corrent no arriba bé a un punt.
  • Les barres no estan electrificades (això és un problema important)
  • Alguns focus no funcionaran
  • Hauràs de portar molt material propi de llums si et vols assegurar el tema.
  • Diversos endolls no funcionaran.
  • Etc. I el muntatge de llums, segons les condicions que ens trobem serà més àgil o menys.

    Marto, el nostre cap tècnic, col·locant un filtre al focus.

Enfocar els espais de l’escena

Ja tenim al tècnic de llums amb una escala pujant i baixant sota de cada foco per enfocar cada un dels espais i la persona responsable d’escenari o simplement una persona que decideix on han de passar cada una de les escenes, conjuntament realitzen la feina d’enfocar. En teatres 1-1, el tècnic de llums no ha de pujar amb escala cada cop, sinó que normalment disposen d’una màquia hidràulica que permet al personal pujar i baixar amb facilitat reduït els riscos de caiguda exponencialment. Normalment, aquestes màquines li diuen: Genie‘, que prové de la marca del model més popular. Es pronúncia com el nom de persona ‘Jenny‘ i fins que no descobreixes què és, té la seva gràcia.

Us enllaço una web on he trobat aquest tipus de plataformes perquè veieu de què estem parlant – AQUÍ

  • Tenim el tècnic idealment sobre una ‘Genie’ sota d’un foco
  • El tècnic a viva veu li diu al regidor d’escenari: ‘col·locat a on la Bruna llegeix el diari’
  • El regidor d’escenari es col·loca on ell creu que en aquell espai ha de passar l’acció, s’atura i aixeca la mà.
  • El tècnic enfoca com considera que tècnicament i artísticament ha de funcionar
  • Següent foco. I així fins acabar totes les barres i tots els focus.

Per què aixeca la mà el regidor? No només per indicar que és allà, sinó que és una referència màxima d’alçada que permetrà al tècnic de llums saber on aturar l’enfocament. Per sobre la mà la llum ha de quedar tallada. Fins a l’alçada de la mà hi haurà llum.
No és que en alguna escena hi hagi una persona alçant la mà, sinó que fas un ‘més o menys’ l’alçada màxima de tots els actors. Aquesta alçada ja la coneixem i, per tant, sabem que la mà alçada del nostre regidor, en el nostre cas, la nostra regidora, alçant la mà serà el punt òptim de finalitzar el raig de llum.

Mariona Morral, la nostra regidora d’escenari en el procés d’enfocament.

 

Muntatge de l’escenografia.

Aquest pas és força versàtil. Es pot anar fent mentre passen altres coses, però sobretot només es podrà fer quan les barres de llums estiguin amunt. Quan el tècnic de llums estigui enfocant l’escenografia ha d’estar muntada i col·locada al seu lloc. Per tant, a mesura que van pujant barres i va quedant lliure l’espai escènic, és recomanable que els muntadors comencin a fer el muntatge. No us penseu que totes les companyies disposen de personal de muntatge exclusiu, aquesta figura l’acostuma a fer qui ha portat la furgoneta, el o la regidora d’escenari. En el nostre cas, fins i tot, la directora o el compositor estan ajudant en cada petit detall que convingui.

  • Muntatge i col·locació tenint en compte el moment d’enfocar per part del personal tècnic de llums.
    Si en algun moment s’ha de retirar alguna part de l’escenografia per una modificació, però aquesta part ja ha estat enfocada, és important estalviar-se feina i fer un marcatge a terra amb cinta de paper per saber a on tornar a col·locar aquella part de l’escenografia.
En Joan Àguila, el nostre assistent tècnic amb el muntatge de la cuina

 

Doncs bé, fins aquí la primera part del muntatge de tota l’escena d’una producció teatral musical. Ens veiem a la propera entrada de blog amb la segona part. Si teniu preguntes o dubtes no dubteu en escriure’ns que intentarem resoldre-us tots els vostres dubtes. Us deixem amb un vídeo TIME LAPSE on es veu molt ràpidament el muntatge sencer d’espectacle de Bruna, el musical. Podeu observar cada un dels passos que hem anat comentant i d’altres que comentarem al proper post. Fins ben aviat!

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Més publicacions del blog

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per al seu correcte funcionament i per a fins analítics i per mostrar-te publicitat relacionada amb les seves preferències en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació. Al fer clic al botó Acceptar, accepta aquestes tecnologies i el processament de les dades per a aquests propòsits.   
Privacidad