Fa uns dies vaig visitar el Pessebre Vivent de Corbera amb la meva família. Va ser un regal del Tió a la meva mare. Últimament, els Tions han deixat de “cagar” torrons i han passat a regalar experiències, tiquets per a espectacles o, en els millors dels casos, un iPad (que deuen cagarlo-lo amb molta il·lusió, perquè no te una forma agraïda com una ampolla de cava).
Recordo quan el Tió només “cagava” llaminadures, ampolles de cava i alguna llibreta per pintar. Ara els Tions s’han sofisticat, i el nostre, tot i mantenir-se relativament tradicional, aquest any va optar per regalar-nos una entrada per veure el famós Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat.
Què és el Pessebre Vivent de Corbera?
Es tracta del pessebre vivent més antic de Catalunya i, sense cap mena de dubte, un dels més concorreguts durant les festes. És una tradició nadalenca que atreu milers de visitants any rere any. Però no ens enganyem: això també implica reptes logístics i d’experiència que val la pena analitzar.
Gairebé aparquem a Manresa.
Quan vam arribar, el primer que vaig pensar va ser: On aparquem? Resposta: on Crist va perdre l’espardenya. Aquí ja vaig detectar un problema que segur que els organitzadors tenen en ment, però que encara no s’ha resolt del tot. Aparcar lluny amb una nena petita en cotxet i baixar per un pendent amb avisos de “compte, molt inclinat” no és precisament l’experiència ideal. Però bé, superem la prova i arribem a l’entrada.
L’espai i l’organització
Aquí ve la part positiva. L’espai del Pessebre és ES-PEC-TA-CU-LAR. La il·luminació, les construccions i el paisatge estan molt ben cuidats. És d’aquells llocs que et fan pensar: Wow, val la pena venir només per veure això.
Ara bé, el volum de gent és impressionant. Parlem d’un ramat d’ovelles avançant lentament per un camí guiat. Tanta gent dificulta apreciar els detalls de les escenes, i, sincerament, em vaig sentir com aquell visitant que entra al museu només per dir que hi ha estat, sense aprofundir en res.
Solució? Entrades VIP amb grups més reduïts. Fins i tot estaria disposat a pagar més per una experiència menys massificada i amb temps per gaudir de cada escena.
Narració i àudio: el gran punt feble
Un altre punt crític és la narració. La veu del narrador explicava la història de Jesús, però ho feia amb un to monòton i poc entusiasmat. Falta dinamisme, alegria i un toc de dramatúrgia moderna que enganxi l’espectador. A més, el sistema de so deixava molt a desitjar: altaveus de qualitat dubtosa amb una equalització excessiva d’aguts que feien mal a les orelles, sobretot si passaves pel costat.
Solució? Auriculars inalàmbrics. Amb l’impactant volum de facturació que genera l’esdeveniment, seria una inversió viable i revolucionària: àudio net, ajustable al gust de l’usuari i, fins i tot, multilingüe.
Parlem de la facturació d’aquest esdeveniment
No recordo exactament quant valien les entrades; el Tió va ser qui es va encarregar de pagar-les. Però, investigant una mica, he vist que són 11 € per als nens i 17 € per als adults. Si fem una mitjana, ens surt a uns 14,5 € per persona. Ara, si restem l’IVA d’un espectacle cultural (que és del 10%), ens queda un preu aproximat de 13 € per entrada.
Ara ve el càlcul interessant. Si hi havia, posem per cas, 700 persones per passi (cosa força probable, perquè allò estava ple com un ou), parlem d’una facturació de 9.100 € per passi. I com que aquell dia que vaig anar jo feien tres passis, això fa un total de 27.300 € en un sol dia. Impressionant, oi?
I aquí és on em ve al cap una reflexió que em té distret: tots els actors i actrius són voluntaris. Sí, has llegit bé. Tot el talent que veus sobre l’escenari no cobra ni un cèntim. I això em fa pensar: per què, quan es tracta de cultura, hi ha tantes coses que es fan de manera voluntària?
Tan de bo un dentista fes la seva feina voluntàriament, oi? Però, sent realistes, ningú s’asseuria en una cadira amb algú que et diu que ho fa gratis perquè “és la seva passió.” En canvi, amb el teatre amateur (i altres arts), això ho acceptem amb molta facilitat.
No m’interpreteu malament. Hi ha teatre amateur de molt alta qualitat, que considero que hauria de deixar de ser amateur per convertir-se en professional. Però aquesta és una altra història…
En tot cas, el que queda clar és que el Pessebre Vivent de Corbera té una facturació que fa enveja a molts espectacles professionals. Això sí, amb el mèrit afegit de comptar amb la passió i el compromís de molta gent voluntària. Però, i si aquesta mateixa passió es combinés amb una mica més de professionalització?
Detalls per millorar: pastors amb xiruques i walkies
Quan un pastor porta unes xiruques modernes o parla del Barça amb un visitant, es trenca la màgia. La clau de l’èxit d’un espectacle immersiu és mantenir els personatges al 100%. És evident que han de formar part de l’equip de producció, però els walkie-talkies haurien d’estar dissimulats, i les xiruques, senzillament, fora de lloc.
Moments àlgids: l’àngel de l’Anunciació i la decoració
Un dels punts més espectaculars va ser l’àngel de l’Anunciació. Ben il·luminat, ben muntat… però aquí es va quedar. Amb un espai tan impressionant, per què no fer volar l’àngel de debò? (Ja sabeu a què em refereixo.)
El punt final, amb el naixement i veure com els Reis Mags de l’Orient s’acostaven, també va ser molt bonic. Però el ritme lent i l’espera per començar van restar dinamisme.
Propostes creatives per explotar més l’espai
L’espai és magnífic i podria utilitzar-se durant tot l’any. Per exemple, per Setmana Santa es podria recrear la Passió. A més, amb una dramatúrgia més elaborada, música en directe i elements tecnològics com pantalles LED, el Pessebre podria evolucionar cap a una experiència cultural més impactant. Algú amb una mentalitat tradicional on li fa por enfrontar-se a escriure un whats app o un email, possiblement no llegirà aquest blog, però si li fan arribar aquesta entrada de blog, al llegir PANTALLA LED a un pessebre vivent, s’haurà posat a riure. Ja pots riure que saps perfectament que la tradició sinó es renova, mor.
Merxandatge: una oportunitat desaprofitada
El merxandatge és correcte, però té molt marge de millora. Per què no crear productes més originals i atractius que connectin amb els valors del Pessebre? Una tassa amb la frase: “Aquesta tassa és del 2025, però l’art de fer-la és de l’any 1 abans de Crist” No sé si es vendria però a mi m’ha fet gracia i la trobo original, i això que només he destinat mig segon a pensar la frase.
Conclusió: un gran espectacle amb molt de potencial
El Pessebre Vivent de Corbera és una experiència preciosa i molt ben organitzada, però amb alguns punts a millorar. Amb petits ajustos en la narració, l’àudio i la immersió dels personatges, aquest esdeveniment podria convertir-se en una referència no només a Catalunya, sinó arreu.
En fi, que felicitats pel projecte, em va agradar molt en general i crec que se’l podria explotar molt i molt més en l’àmbit d’espectacle i de relat. I fins i tot afegir-hi coses noves cada any, que deu ser un bon repte, però no només tècnicament sinó, dramatúrgicament. Les històries són infinites i 2025 anys són molts anys per explicar com acabem contant 2025 i no 3400.
Per qualsevol dubte o consulta sobre com crear o donar-li una volta al teu espectacle o a l’espectacle de la teva tieta, et podem ajudar. No dubtis a
Moltes gràcies i ens veiem pels
Mateu Peramiquel, compositor y director de WeColorMusic.
Creador de espectáculos musicales. www.wecolormusic.com
