Hi ha projectes que, quan neixen, ja saps que no són flor d’un dia.
El Llaminer de Sabadell és un d’aquests casos.
Fa uns anys ja vaig escriure un article al blog parlant d’aquest personatge i de l’espectacle que l’envolta. Avui, després d’haver-hi tornat aquest 3 de desembre de 2025, em ve de gust fer-ne una lectura actualitzada: amb els seus contres, sí, però sobretot amb uns pros enormes que fan que defensi el Llaminer com un patrimoni nadalenc de primer nivell.
Perquè criticar amb estima també és estimar.
Els contres (2025)
Començo pels punts millorables, perquè crec honestament que són aspectes tècnics i narratius que, si es resolen, poden portar el projecte a un altre nivell.
1. Pressió sonora insuficient
Parlem d’un espectacle multitudinari, a l’aire lliure, amb cançons i voluntat de grandiloqüència. En aquest context, vaig trobar a faltar una pressió sonora més contundent.
Quan hi ha música, baixos i un opening tan potent, necessito que el so se senti al pit, que l’experiència sigui també física. En entorns oberts això no és cap caprici, és una necessitat dramatúrgica.
2. El personatge massa lluny
El Llaminer apareix lluny, molt lluny. Des d’un balcó on, honestament, costa veure’l bé.
Un personatge tan ric en expressivitat mereix ser percebut de prop. Aquí les pantalles LED no serien cap traïció a la màgia, sinó tot el contrari: ajudarien a connectar emocionalment amb el públic i a apreciar gestos, mirades i matisos.
3. Una narrativa que s’esgota massa aviat
L’opening és brutal. Genera una expectativa altíssima.
El problema és que, un cop passada aquesta primera cançó, vaig tenir la sensació que la proposta narrativa es desinfla. Jo mateix pensava: “Ara explicaran una història, ara passarà alguna cosa relacionada amb el dia…”
Però la segona cançó no tenia la mateixa força ni la mateixa funció dramàtica, i l’experiència es va quedar una mica a mig camí.
Aquests són, per mi, els tres grans punts a millorar.
Ara bé… els superpros
I ara deixeu-me dir-ho clar: el Llaminer és una creació magnífica.
1. Un personatge brillant i necessari
El Llaminer funciona perquè és un personatge nou, amb identitat pròpia, i perquè ocupa un espai intel·ligent: el pre-Nadal.
Per Nadal ja tenim el Tió, els Reis, tot un imaginari consolidat. Però aquest concepte previ, d’escalfament emocional i simbòlic, és una idea brillant i molt ben trobada.
Defenso sense cap dubte que el Llaminer hauria de ser patrimoni del Nadal a Catalunya. I, per què no, més enllà.
2. El marxandatge: feina ben feta
Fa anys ja apuntava que faltava marxandatge. Doncs dit i fet.
Aquest any hi ha tot el merch possible i imaginable. A casa ho puc confirmar: la meva filla ho té pràcticament tot.
Sí, és car. Però també és cert que la qualitat és excel·lent. I això, en projectes culturals, no és gens menor. Si compres, compres bé. I això suma valor de marca i recorregut a llarg termini.
3. El temps amb els nens: un encert enorme
Aquest punt em va semblar senzillament brillant.
Fas cua —una hora, una hora i mitja— però després no és una foto ràpida i fora. Hi ha temps. Hi ha conversa. Hi ha mirada als ulls. Hi ha presència real del personatge amb els nens.
Això construeix record. I el Nadal va d’això.
Una idea (gratis) per al futur
I acabo deixant una idea sobre la taula, per si algú dels creadors m’escolta.
Per què no fer una cançó per a cada dia?
La cançó del dia 1, del dia 2, del dia 3… fins al 24. Una cada any.
Això dona 24 anys de recorregut creatiu, expectativa renovada cada temporada i una narrativa viva que creix amb el projecte.
Us la deixo gratis.
I si algun dia la feu… jo, com a mínim, m’ofereixo a escriure’n una.
En resum
El Llaminer és una idea excel·lent, amb una base creativa i emocional molt sòlida.
Té aspectes tècnics i narratius a millorar, sí. Però sobretot té una cosa que no es pot fabricar: ànima.
Aneu-hi. Viviu-ho.
I tant de bo el veiem créixer molts Nadals més.
Nos vemos por los escenarios
Mateu Peramiquel – Compositor y creador de Teatro Musical
WeColorMusic.com
