Tota la vida he jugat a bàsquet i aquest esport sempre ha ocupat un lloc especial en la meva vida. De petit, fins a la categoria juvenil, la meva passió pel bàsquet era tan gran que somiava amb arribar a la NBA. Recordo passar hores practicant, admirant les estrelles que dominaven la pista als anys 2000.
I recentment vaig descobrir aquesta història que desconeixia, que va succeir en els fantàstics BULLS dels anys 90: la de Horace Grant i les seves famoses ulleres.
Grant, conegut pel seu rendiment als Chicago Bulls, no només va destacar pel seu talent a la pista, sinó també per un gest ple de significat que pocs coneixen. Les seves icòniques ulleres, que van començar com una necessitat mèdica, es van convertir en un símbol molt més poderós.
Quan li van diagnosticar problemes de visió, va començar a utilitzar ulleres durant els partits. Tot i això, després de sotmetre’s a una operació que corregia la seva vista, en lloc de deixar de portar-les, va decidir mantenir-les. Per què? Perquè sabia que aquest simple gest podia ser una font d’inspiració per a milers de joves que, com ell, patien bullying per portar ulleres, tant en l’esport com fora d’ell.
En una entrevista, Grant va revelar com pares i avis li agraïen per convertir-se en un model a seguir per als seus fills i néts, joves que eren ridiculitzats per portar ulleres. Aquest acte de solidaritat, mantenint les ulleres tot i que ja no les necessitava, el va transformar en un heroi no només per als aficionats del bàsquet, sinó també per a aquells que lluiten contra la intimidació i l’assetjament.
Aquesta història ens apropa a la realitat del bullying a les aules i a la societat, i com sempre hi ha hagut gent compromesa en aquesta lluita, en tots els sectors, des de l’esport fins a l’espectacle.
Però per què t’explico això?
Com a creador de “ALAN”, el musical, un espectacle que tracta directament sobre el bullying i la transfòbia, no puc evitar trobar paral·lelismes entre la història de Grant i el que volem aconseguir amb la nostra obra. Igual que les seves ulleres es van convertir en un símbol de resistència, “ALAN” és molt més que una obra de teatre; és una eina per canviar consciències, especialment entre els joves que pateixen assetjament i discriminació.
“ALAN” explica la història real d’Alan Montoliu, un jove la vida del qual va acabar tràgicament a causa de l’assetjament escolar i la transfòbia. Per a nosaltres, aquesta obra no només busca entretenir, sinó sensibilitzar i educar, oferint un espai per a la reflexió i el canvi social.
Trencant Escepticismes i Creant Impacte
Sabem que alguns poden ser escèptics sobre el poder d’un espectacle per combatre el bullying. Sovint rebem preguntes de persones que dubten si el teatre pot ser realment una eina efectiva contra un problema tan profund. Però la resposta està en els centenars de missatges que rebem de famílies i escoles després de cada funció. Ens expliquen com “ALAN” ha tocat els seus cors, ha obert diàlegs que mai abans havien tingut i, sobretot, ha marcat una diferència en la vida dels qui han vist l’obra.
Igual que Horace Grant, que va utilitzar la seva visibilitat per donar suport a una causa social significativa, nosaltres creiem que “ALAN” té el poder d’influir i transformar. Cada funció és un recordatori que els petits gestos, ja sigui una obra de teatre o el simple acte de portar unes ulleres,
Mateu Peramiquel, compositor y director de WeColorMusic.
Creador de espectáculos musicales. www.wecolormusic.com
