Avui inaugurem amb vosaltres una sèrie d’articles on desgranarem, pas a pas, com aixequem un espectacle musical des de zero. Us parlem en ple procés: acabem de tancar els assajos, estem polint detalls i l’estrena fa olor de pa acabat de fer. Per això volem que ens acompanyeu—si esteu pensant a pujar dalt d’un escenari, aquí hi trobareu pistes útils.
Per què explicar el “com es fa”?
Quan vam començar, ens hauria anat molt bé que algú encengués la llanterna i ens mostrés el camí: les corbes, els sots i també les vistes panoràmiques. Compartir el backstage és la nostra manera de tornar a la comunitat allò que hem anat aprenent (tant a cops com a encerts).
El mapa de la travessa de la creació d’un espectacle: vuit estacions
La idea
La creació
El càsting
El pre‑assaig
L’assaig
L’estrena
Les millores
El màrqueting
No us deixeu enganyar per la numeració: moltes d’aquestes fases corren en paral·lel. El bonic —i el caòtic— de treballar en equip és que diversos motors treballen alhora.
Spoilers… però a foc lent
Per mantenir la màgia anirem destapant ingredients al seu temps. De moment només us llistem el que algun dia revelarem:
Què expliquem a l’escenari
Com ho expliquem
Quan ho estrenem
Qui ho interpreta
La sinopsi
El so de les cançons
El logotip i la imatge
El vestuari
Així generem expectativa sense destapar la sorpresa.
Capítol d’avui: La idea
Un correu inesperat
Qualsevol projecte neix a partir de: ‘escolta, he tingut una idea’. Molt típic estar en un sopar entre col·legues i dir aquesta frase. Materialitzar la idea, ja és una altra cosa.
Les idees poden sorgir de moltes maneres. Pots forçar-les i obligar-te a pensar quin nou espectacle vols crear, pots anailitzar el mercat i buscar el forat, i pot sorgir sense que t’ho esperis. En aquest cas, en el nostre nou espectacle, era una idea que feia dies que teniem rondant, de fet, des de que som pares, ens rondava una idea semblant.
Tot va començar amb un missatge que va arribar a la nostra safata d’entrada: “Vull fer un espectacle amb vosaltres”. El remitent portava un guió sota el braç. El vam llegir i vam pensar que tenia alguna cosa. Aquella cosa ens va fer connectar inmediatament amb aquella diea de calaix. Vam voler-nos reunir amb la persona que ens havia encès aquella espurna. Ens vam reunir, vam xerrar i allà va aparèixer el clic: De seguida vam veure clarque aquella idea de calaix, li havia arribat el moment de sortir a la llum.
Convertir l’espurna en flama: Aterrar la idea, com comencem?
Entre tots proposem fusionar forces: polir la història, compondre música nova i aixecar la producció plegats. Després de moltes reunions, de fet, un any sencer d’anades i vingudes va néixer una coproducció i, amb ella, la figura del soci. Cada soci assumeix un rol, i la nostra part ha estat la creació. Ens hem encarregat 100% de posar dalt de l’escenari la idea compartida entre els socis. Hi ha molts matisos en paral·lel, com el pressupost i altres presa de desicions importants.
Què implica ser socis? ser clars, transparents i tothom remant a la mateixa direcció.
Un espectacle gran funciona com una empresa: contractes, proveïdors, comunicació, web… Per això el primer va ser pactar rols, transparència i confiança. Sense arrels sòlides, l’arbre no floreix i l’espectacle no podria tirar endavant. Com us deia, nosaltres hem agafat la part creativa. Per tant, pràcticament totes les desicions que passen dalt de l’escenari han estat validades per WeColorMusic.
Escolta el capítol enllaça’t a dalt de la pàgina per conèixer mes en profunditat l’origen de tot plegat.
Pròxima parada
Al següent article parlarem dels rols de cada productor i del pressupost inicial: com repartim responsabilitats i com posem números al somni sense perdre el cap (ni la cartera).
Fins aleshores, si teniu dubtes o voleu compartir la vostra pròpia experiència, escriviu-nos. Entre tots fem que la música soni més fort.
