En l’últim episodi de CANCIONCAST us explico per què el nou musical que estem creant combina cançons ja conegudes amb composicions pròpies, com és el meu procés quan la dramatúrgia porta el volant i el repte deliciós d’escriure un duet en què els personatges senten just el contrari. Aquí tens la versió en article —per llegir amb cafè i subratllador.
No és (exactament) un jukebox: primer la història, després les cançons
Fins ara els nostres espectacles havien estat 100% originals: text, música, direcció… tot naixia de zero. En aquesta ocasió busquem un format més festiu i immediat, i per això hem decidit incorporar cançons existents (d’autors catalans, en català i en castellà) al servei de la història. La diferència clau amb el jukebox “clàssic” és l’ordre dels factors: no partim dels hits per encaixar una trama, sinó que escrivim la dramatúrgia i, després, seleccionem les cançons que la sostenen per ritme i sentit. On no arriba una versió, componem un tema propi que hi encaixi com un guant.
Quatre àncores originals que sostenen la corba dramàtica
Per cosir tot el relat definim una arquitectura musical molt concreta amb temes originals situats en fites de la història: inici (0%), un primer gir (~25%), nou impuls (~75%) i final/reprís (100%). Aquesta distribució, pensada amb escaire i cartabó, ens permet guiar l’emoció del públic amb una veu pròpia mentre les versions aporten familiaritat i festa.
L’opening: un “himne” que funcioni dins i fora de l’escenari
El tret de sortida del musical el volíem cantable, memorable i exportable a playlist. Per això l’opening està dissenyat com a tema de referència del projecte (mateix títol que l’espectacle), amb una tornada fàcil de recordar i repetició deliberada —sí, més de la que acostumo— perquè surti del teatre a la gola del públic. L’ambició és clara: que aquesta cançó visqui tant al pati de butaques com a la ràdio del cotxe.
Objectiu innegociable: que la gent surti cantant. Si riuen, s’emocionen i taral·legen, hem fet bingo.
El duet dels oposats: dos mons, una mateixa tornada
Els protagonistes —Gerard i Marina— arriben a la mateixa escena amb mirades oposades: a ell li flipa el pati; a ella l’angoixa. A les estrofes, cadascú canta “el seu món” sense creuar-se; a la tornada canten el mateix. El truc? Fer servir frases universals que tinguin sentit per a ambdós estats emocionals (p. ex., “vull cridar ben fort, que m’escolti tothom… sóc feliç amb poc… així vull que passi l’hora del pati”), de manera que el text uneix allò que el sentiment separa. Dramatúrgia 1 – caos 0.
Compondre quan mana la dramatúrgia (i no el teclat)
El meu procés comença abans de la primera nota: tema de l’escena, qui parla, des d’on i què hi passa. No necessito el llibret complet; amb un storyline clar ja puc ubicar estratègicament la cançó que realçarà el moment emocional. Després afino estil, melodia, harmonia i ritme, sempre amb la pregunta al cap: “Què necessita el personatge aquí?”
La cuina fina: tessitura, timbre i càsting (o per què aquesta nota brilla)
Escriure un duet “oposat” té paranys. L’entusiasme demana alçada i brillantor, però la veu masculina parteix d’un registre més greu; la contenció d’ella convida a colors més tènues, tot i que per naturalesa la veu femenina brilla amunt. Resultat: un tetris de tessitures perquè ell llueixi sense que ella soni massa aguda i l’equilibri emocional es mantingui. Aquí el càsting és determinant: un baríton/tenor amb un si que “obre” pot resoldre mig trencaclosques. La resta és feina d’interpretació: on demanar pulmó, on guardar aire, on sumar cor.
Es pot “fabricar” un hit?
Resposta curta: sí… i no. Pots dissenyar cantabilitat, registre popular, estructura, hooks i producció amb la intenció que es quedi al cap. Però al final el veredicte el dona el públic. Per això prefereixo parlar de cançons cantables i boniques abans que “fàcils”: accessible no és sinònim de simple; vol dir pensades per ser cantades per la gent que ens escolta. Aquesta és la mètrica que m’importa.
El que ens enduem
Història al comandament: primer dramatúrgia, després repertori.
Originals estratègics que marquen la corba emocional en moments clau.
Opening-himne perquè el musical existeixi també fora del teatre.
Duet de contraris: dues mirades, una sola tornada.
Tècnica al servei del conte: tessitura, timbre i càsting per sostenir l’emoció.
Si t’interessa el procés creatiu darrere de les nostres cançons i espectacles,
et convido a descobrir tots els nostres espectacles i els serveis que oferim de creació d’espectacles per empreses AQUI
Ens veiem pels escenaris
Mateu Peramiquel – Compositor i creador de Teatre Musical
WeColorMusic.com
