Desbloqueja la màgia de la música amb aquesta partitura única. Compra-la ara i fes realitat la teva pròpia interpretació, ja sigui al piano, cantant o ambdues coses! I si t’animes, fes un vídeo i penja’l etiquetant a @we.colormusic, ens encantarà compartir la teva interpretació!
Després de l’èxit de l’obra «Perdre el temps«, ens vam proposar un nou repte: crear una proposta fresca i divertida sobre les situacions còmiques que envolten els enterraments. Sí, com ho escolteu, la temàtica era tan inusual com fascinant. I així és com va néixer «La Funerària«.
La protagonista d’aquesta història és una dona amb una vida laboral monòtona i frustrant que decideix embarcar-se en l’aventura de ser emprenedora. I és aquí on entra en joc la paraula clau: «Nínxol», que don anom a la cançó que presentem aquí. Un terme que fa referència als nínxols dels enterraments, però que en aquest context es relaciona amb la cerca d’un nínxol de mercat en l’àmbit empresarial. Una juxtaposició divertida i intel·ligent que vol captivar l’atenció de l’audiència.
La cançó principal d’aquest espectacle, titulada «Un nínxol«, és una oda a la comicitat i a la realitat absurda que sovint envolten els tanatoris. A través de lletres enginyoses i melodies fresques, retratem la història de la protagonista que decideix obrir un tanatori al seu poble, inspirada en les peculiaritats d’Ullastrell. Detalls com els dos forns de pa o la peixateria de portes oscil·lants cobren vida en aquesta divertida cançó.
La progressió musical de «Un nínxol» reflecteix la dualitat de la paraula mateixa. Des de notes lleugeres i alegres fins a moments més íntims i delicats, la cançó captiva l’essència de la història i la transformació de la protagonista en una emprenedora inusual. La tornada, amb el seu pizzicato de cordes, simbolitza el descobriment d’un nínxol de mercat i la brillant idea de convertir-lo en un negoci pròsper.
Amb una lleugera ironia i un toc de nostalgia local, «Un nínxol» transporta l’audiència a moments que segur que han viscut en tanatoris o enterraments. Les anècdotes i els personatges pintorescos es barregen en aquesta cançó pop, creant un mosaic d’humor i realitat que només podria néixer d’una ment creativa i observadora com la de la Mar Puig.
Així doncs, aquesta peça musical no només entreté, sinó que també ens convida a reflexionar sobre les oportunitats ocultes que poden aparèixer en els llocs més inesperats. Una oda a la creativitat, al sentit de l’humor i a la capacitat de reinventar-se en situacions aparentment difícils. Esperem que aquesta petita immersió en el món de «Un nínxol» us agradii us animi a descobrir més sobre aquest microespectacle tan sorprenent, que esperem que gaudiu tard o dora a l’escenari.
Fins la propera!
LLETRA
Vaig sortir a passejar amb el cap ben alt,
Americana i bloc de notes per apuntar
Aquella idea que em traurà de la misèria actual.
Adéu Maria!
He d’anar més enllà i ser original,
Que la inspiració m’agafi treballant.
Ja ho deia aquell senyor “És millor imaginar
Que saber-ho tot”.
Vaig descartar un negoci online,
A casa meva arriba poca cobertura
I els talls elèctrics son constants.
Noi, vida de poble.
Vaig pensar en un forn de pa, n’hi havia dos
Però el meu seria el més original:
Sense gluten ni lactosa i sense sal…
Fatal.
Vaig seguir caminant i no em vaig rendir,
La peixateria no la penso obrir,
Ja l’han tancat no sé quants cops
Si és que al meu poble només mengen carn.
Adéu Joan!
Reobriré la carnisseria de Can Palet,
Però, estigues quieta,
Si ningú ho ha fet abans això em deixa ben distreta.
Vull començar un sector segur,
Guanyar diners malgrat governin dictadures,
Però em trobo amb tot el peix venut.
No sé cap on tirar,
Al meu poble està tot inventat.
Me’n vaig a Andorra i s’ha acabat!
Un nínxol,
Busco un nínxol de mercat
Un forat on destacar les meves grans habilitats.
Un nínxol,
Qui es va inventar el significat?
Potser vol dir que quan emprens
La mort està a tocar.
Només passejant em vaig aturar
Quatre o cinc vegades a conversar,
A la farmàcia hi vaig estar
Una hora i tres quarts.
Adéu Montse!
Vaig anar a buscar el pa
I una bona estona m’hi vaig quedar.
Les tres Maries del davant
Sumaven quatre-cents anys.
Vull començar un sector segur,
Guanyar diners malgrat governin dictadures,
Però em trobo amb tot el peix venut.
No sé cap on tirar,
Al meu poble està tot inventat.
Però de sobte em vaig il·luminar,
De sobte em vaig il·luminar.
Un nínxol,
Busco un nínxol de mercat
Un forat on destacar les meves grans habilitats.
Un nínxol,
Qui es va inventar el significat
M’ha donat la inspiració
D’iniciar la meva opció
Un negoci assegurat
Benvinguts al Tanatori de la Mar!
Compateix aquest contingut amb els teus contactes