Avui vull explicar-te una història real. D’aquelles que et mostren què passa darrere del teló. Un projecte que vam fer per a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), una universitat en línia que celebra el seu acte de graduació anual amb milers d’estudiants. Però aquest any no era una graduació qualsevol: era el seu 30è aniversari. I ens van demanar alguna cosa que superés tot el que havien fet abans. El repte? Crear un moment inoblidable, únic i que fes vibrar tots els assistents.
El repte: Un esdeveniment innovador sense perdre l’essència
Quan vam arribar al projecte, la UOC ho tenia clar: volien una cosa radicalment millor que els anys anteriors. Volien sorprendre, emocionar… però també tenien por d’allunyar-se massa del que ja funcionava. El resultat? Un equilibri complicat: innovar sense trencar les línies tradicionals. Aquí és on comença la diversió (i la complexitat).
La nostra proposta inicial va ser crear música original per al seu esdeveniment, una peça única per celebrar els seus 30 anys. Però després de diverses converses, vam entendre que un canvi tan radical podia generar rebuig. Així que vam apostar per una fórmula més propera, però igual d’espectacular: fer versions de cançons conegudes.
La idea: Tres actuacions, una sola narrativa
La proposta havia d’estructurar-se en tres actuacions clau que guiessin tota la gala i creessin una narrativa coherent:
- Introducció: Vam obrir l’acte amb la primera actuació. Vam proposar fer un MEDLEY: tres cançons que expliquessin el pas del temps i celebressin els 30 anys de la institució. Era la manera perfecta de marcar el to i connectar amb l’emoció dels assistents des del primer moment (t’ho explico tot més avall).
- Celebració: Després del lliurament de diplomes arribava el punt àlgid de la vetllada, el més festiu. Aquí vam proposar la cançó Celebrem de Miki Núñez. Per què? Perquè no només encaixava genial amb el moment, sinó que el seu missatge destacava l’alegria d’aquest èxit compartit pels graduats.
- Tancament: I per tancar l’acte vam interpretar el Gaudeamus Igitur, una peça obligatòria en les gales de graduació. Però no en vam fer una versió qualsevol. Li vam donar un toc únic… encara que això t’ho explicaré en un altre post. 😉
El Medley: Celebrant el pas del temps
Un aniversari rodó com aquest mereixia mirar enrere i celebrar el camí recorregut. Així que vam proposar explicar una història: el viatge d’una persona que creix al costat de la UOC, des de la joventut fins a la jubilació, mostrant com la universitat acompanya els seus estudiants en totes les etapes de la vida. I aquí és on va néixer la nostra dramatúrgia: representar aquest viatge amb un medley, tres cançons entrellaçades que simbolitzaven el pas del temps.
Escollir aquestes cançons no va ser una tasca fàcil. Volíem que les lletres tinguessin un missatge, que les melodies fossin conegudes i que, al mateix temps, transmetessin aquella sensació èpica que volíem aconseguir. Finalment, després de descartar desenes d’opcions, vam seleccionar tres himnes atemporals:
- Hero de Mariah Carey
- The Best de Tina Turner
- Viva la Vida de Coldplay
Cada cançó representava una etapa de la vida i donava forma a la història que volíem explicar.
Les intèrprets: Tres generacions, un missatge
La UOC té estudiants de totes les edats, des de joves de 18 anys fins a persones de més de 60. Així que vam decidir que les intèrprets havien de reflectir aquesta diversitat generacional. Tres dones, tres edats diferents: una en els seus vint, una en els seus quaranta i una cantant de més de 60 anys.
Això no només reforçava la idea de la dramatúrgia, sinó que també permetia que qualsevol espectador es pogués sentir representat a l’escenari.
Després d’un procés de càsting, vam seleccionar les cantants. I aquí ve un aspecte clau: els arranjaments musicals. Saber qui interpretarà les cançons abans de fer els arranjaments és fonamental, perquè cada veu té les seves fortaleses i peculiaritats. Escriure pensant en les cantants assegurava que la música brillés al màxim.
Aquí vull fer una menció especial a Gerard Ibáñez, que es va encarregar de supervisar, crear i donar el seu toc màgic als arranjaments vocals. La seva experiència va marcar la diferència.
Assajos, ajustaments i decisions tècniques
Amb les cançons seleccionades i els arranjaments llestos, vam començar els assajos. Com es diu sovint, “la partitura ho aguanta tot”, però fins que no escoltes com sona alguna cosa en directe no saps si funciona al 100%. Vam canviar notes, ajustar dinàmiques i afegir detalls que van sorgir durant el procés.
I quan tot el material ja estava après, arribaven les preguntes clau per al directe: Micròfon de mà o de diadema? Monitorització in-ear o altaveus a terra? Quins moviments escènics farem? Aquestes decisions depènien de l’espai i de l’equip tècnic disponible. I aquí entra un pilar fonamental: el tècnic de so. Sense algú que entengui l’actuació al detall, el resultat no seria el mateix. Per a mi, això és innegociable.
Reflexió final: Un projecte inoblidable
Aquest projecte va ser un repte gegantí, però també una de les experiències més enriquidores que hem viscut com a equip. Crear alguna cosa des de zero, amb tantes peces en joc, i veure com el públic s’emociona en directe… això no té preu.
Vols saber com va quedar? Et deixo el vídeo d’una de les graduacions que es van fer al Teatre Príncipe Pío de Madrid. Espero que el gaudeixis tant com nosaltres vam gaudir creant-lo. I si tens qualsevol pregunta o comentari, estaré encantat de llegir-te! 😊
