8. AMORS

Podcast (histories-avi-josep): Play in new window | Download

AMORS

• CANÇÓ CONÈIXER –

Aquell petó va ser el més romàntic que us pugueu imaginar. La Glòria, que no s’imaginava per res que es faria un petó així a la gasolinera, va quedar hipnotitzada per la sorpresa.

• • T’has quedat sense paraules
  • Sí, va dir ella
  • Soc el Magí, encantat
  • Glòria
  • No sé si penses que podria ser una bona opció que ens tornéssim a veure aviat.

La Glòria li va respondre amb un sí rotund. Es van donar el número de telèfon i van marxar. Ella es moria de ganes d’escriure-li un whatsapp. Volia dir-li que creia que ja el trobava a faltar, i preguntar-li quan tornarien a quedar. Però les històries que a la Glòria li agradaven, no anaven així. O sigui que estava estirada al llit mirant al sostre amb el mòbil al costat esperant que fes algun so. Cada vegada que sentia –so- el cor li feia un bot. S’incorporava ràpidament i mirava el whatsapp, però sempre era algun grup de les amigues. Aquella tarda es va fer molt llarga per la Glòria. Potser ella s’havia fet il·lusions i el Magí només havia jugat amb ella? Es va posar a tocar l’ukelele “Never mind I find someone like you, I wish nothing but the best, for you”. I de sobte –so-. El cor li va tornar a fer un bot però aquest cop sí, aquest cop era el Magí.

A partir d’aquell dimarts a la tarda, el Magí i la Glòria es van anar veient sovint. El primer dia que es van retrobar al banc de la plaça Sant Jordi, a prop d’on vivien els dos, van acordar anar a poc a poc, per assaborir el moment que estaven vivint. Van parlar del futur. Els dos veien un futur amb l’altre, però no podien córrer, perquè si corrien tot es podria esguerrar. Volien gaudir de cada moment.

Els detalls entre ells dos eren continus. El Magí li comprava un llibre, la Glòria li portava un pastís fet per ella, el Magí la convidava a sopar i la Glòria al cine. Quan un dels dos sentia que alguna cosa no anava bé, sempre tenien converses per parlar-ne. Perquè parlant la gent s’entén, deia el Magí. La Glòria sovint tenia dubtes sobre la sexualitat.

Ella tenia 24 anys i era verge. I és que volia esperar a trobar la persona ideal, el príncep del conte, l’home de la seva vida. El Magí tenia tots els números per convertir-se en l’home que la Glòria feia anys que buscava. Però ella sentia que volia esperar-se fins que estigués del tot segura. El Magí, la respectava i l’esperava.

Van anar passant els anys. Van conèixer les respectives famílies. Un dia, el Magí, en un sopar en un restaurant de Calella, amb vistes al mar, va agenollar-se a terra i li va demanar a la Glòria de casar-se. La Glòria, que sempre havia somiat aquest moment, va començar a plorar d’emoció i a dir-li que si mentrestant tots els comensals del restaurant aplaudien i els felicitaven. De fons sonava Adele i de sobte, al cel de Calella, va començar un petit castell de focs que el Magí havia contractat.

–CANÇÓ AMOR ROMÀNTIC –

Després del casament, la Glòria i el Magí anirien a viure junts en una casa de pel·lícula, tindrien 3 fills rossos amb els ulls blaus, tot i que ells eren tots dos morenos, es farien fotos de família semblants a un posado de la Hola, es jubilarien i segurament moririen els dos alhora, agafats de la mà.

Així és com seria la història de la Glòria i el Magí si fos una història d’amor romàntic, clàssic i fins i tot embafador. Què passaria si la història de la Glòria i el Magí fos una història d’amor no correspost?

• • CANÇÓ CONÈIXER –

La Glòria li va clavar una bona bufetada al Magí. Totes les imatges que havia creat el Magí al seu cap, van desaparèixer en un moment. El Magí no s’imaginava per res que aquella noia li clavaria una bufetada a la gasolinera.

• T’has quedat sense paraules.
• Sí, va dir-li ell.
• Doncs torna-hi i sabràs el que és quedar-se sense paraules de debò.
• Soc el Magí, encantat.
• No t’he preguntat qui ets.
• No sé si penses que podria ser una bona opció que ens tornéssim a veure, aviat.

La Glòria li va contestar amb un no rotund i va marxar. El Magí va quedar impactat pel caràcter i la decisió de la Glòria. Mai cap dona li havia clavat una bufetada. Bé, la seva mare i la seva àvia unes quantes, però mai cap dona de la seva edat. Va marxar cap a casa seva i no podia deixar de pensar en ella. No sabia ni com es deia encara.

Aleshores va tenir una meravellosa idea. El Magí va buscar l’Instagram de la gasolinera i va començar a repassar tots els seguidors que tenia. Potser allà, hi trobaria com es deia aquella noia. Però no va tenir sort. Potser sí que era una de les seguidores, però potser era un dels perfils que estaven tancats i que no es podia apreciar la foto de perfil. Llàstima, va pensar. L’única forma que tenia de saber més d’ella, era tornar-la a trobar a la gasolinera. Però quan hi anava ella? A quines hores? El Magí va decidir esperar-la cada vespre. A les 7, quan sortia de la feina, anava a la gasolinera a veure si venia. S’esperava fins a les 11 de la nit que tancaven. Els primers dies no va tenir sort, però ell no desesperava. L’endemà hi tornava. Però el divendres, per fi, després de tantes hores d’espera, la va veure entrar. La va seguir molt dissimuladament per veure què comprava: 2 flams d’ou, 1 paquet d’olives, 1 paquet de crispetes, 1 paquet de formatge manxec, 1 barra de pa i un paquet de tabac. Quan ella va marxar, el Magí va anar a pagar i va marxar. Va agafar el cotxe i va anar corrent cap a casa seva. Va parar taula. Va obrir un bon vi i en va servir dues copes. Va menjar pa amb tomàquet i una mica de formatge manxec. Va acompanyar-ho amb unes olivetes i de postres es va menjar un flam d’ou. Quan va acabar, es va posar una pel·lícula al sofà i va menjar-se les crispetes. El tema del tabac, ja era més complicat. El Magí ho anava allargant i ho deixava pel final perquè ell no ha fumat mai ni volia fer-ho, però el fet d’imaginar-se

compartint amb aquella noia que encara no coneixia, la seva vida, era superior al seu sentiment en contra el tabac. Així que, després de buscar encenedor o llumins per tota la casa, va haver d’anar a casa el veí a demanar-li. El Magí es pensava que es podria endur l’encenedor del veí a casa però, per mala sort seva, aquest li va dir que no en tenia més. Així que, després d’intentar amb diferents excuses d’emportar-se l’encenedor, el Magí va haver d’encendre’s el cigarret davant del veí. No sabia ni per on començar, no ho havia fet mai ell això! Va començar a estossegar i va simular que tenia un constipat. El veí al·lucinava. Ell va marxar cap a casa seva, i es va esforçar com mai per fumar-se aquell cigarret. Li havia d’agradar com fos, perquè si la noia fumava i ell no, no podrien compartir aquests moments junts.

El Magí va seguir anant els divendres al vespre a la gasolinera a comprar exactament el que comprava la Glòria i després s’imaginava sopant amb ella. Ja sabia on vivia perquè l’havia seguit algun dia amb el cotxe. Però quan la seguia no podia comprar el mateix que ella perquè no tenia temps. Havia de triar. Així que ho anava combinant.

Finalment, un dia es va armar de valor, i es va posar a la porta de la gasolinera a les 9 del vespre, l’hora que la noia sempre entrava per la porta. Es va recolzar a la paret i va encendre’s un cigarret.

• CANÇÓ OBSESSIÓ-

La Glòria va entrar directe sense fer-li ni cas. Ell va apagar el cigarret i va entrar cap a dins. S’ho va fer anar bé per coincidir a la mateixa estanteria i li va dir:

• • Perdona, ens coneixem?
  • Si, li va dir ella, ets el personatge que em va plantar un petó pensant-se que vivia en una pel·lícula de Hollywood.
  • Ah ostres, ets tu! Quina casualitat, no?
  • No. Fa setmanes que vens els divendres a mirar què compro a la gasolinera. I després comprant el mateix que jo. Et penses que soc idiota?

El Magí es va voler fondre allà mateix. Va fer mitja volta per marxar i ella li va dir.

• • Ei, que si vols viure tota la vida imaginant-te una vida amb mi, endavant, eh. Ja procuraré tenir una dieta equilibrada els divendres. Ara, si em tornes a seguir fins a casa, truco a la policia. Està clar? I per cert, que jo no fumo, que era pel meu germà.

Com més borde es posava la noia, més enamorat en quedava ell. Així que el Magí va seguir anant els divendres a comprar el mateix que ella, però ja no dissimulava. Per no perdre-la va deixar de seguir-la fins a casa, i va deixar de fumar.

Així seria la història del Magí i la Glòria si es tractés d’un amor no correspost, obsessiu, i, fins i tot, compassiu. Què passaria si la història d’amor del Magí i la Glòria fos d’amor pragmàtic?

• • CANÇÓ CONÈIXER –

Aquell petó va ser el més estrany que us pugueu imaginar. Ni la Glòria ni el Magí esperaven per res, trobar-se en aquella situació a la gasolinera. Es van mirar l’un a l’altre i ell li va dir:

• • M’he quedat així com que no sé molt bé què dir.
  • Jo també. No sé molt bé què ha passat.
  • Perdona, soc el Magí, encantat.
  • Glòria. No ha estat malament tampoc, no? Li va dir ella.
  • No.
  • Bé, doncs ja ens veurem, suposo.

La Glòria i el Magí van marxar cadascú cap a casa seva. Ni un ni l’altre va donar-li més voltes al que havia passat. Alguna mena de connexió havia fet que els dos es fessin aquell petó estrany a la gasolinera. Una anècdota més per explicar. Les seves vides van seguir de forma habitual fins al següent divendres, que es van tornar a trobar a la gasolinera.

• • Ostres quina casualitat, no?, va dir la Glòria
  • Doncs sí, la veritat.
  • Et veuràs aquestes 6 cerveses tu sol?
  • Tens alguna idea millor?
  • Perdona si soc una mica directe però se m’acut que podem anar a casa teva i compartir una mica. Jo puc aportar els meus flams, de postres.
  • Doncs no és mala idea.

Els dos van marxar cap a casa el Magí i van tenir sexe de forma apassionada i salvatge. El Magí li va preguntar si es quedava a dormir i la Glòria li va dir que no. Que a ella li agradava dormir al seu llit i sola. I així van quedar. La Glòria tornant cap a casa seva al cotxe pensava que en realitat el Magí no li agradava gens, a ella sempre li havien agradat els nois així més aviat hippies, descuidats. I el Magí no seguia gens aquest patró. Però va pensar: “per compartir unes cerveses i uns flams, tampoc està malament”.

La situació es va repetir tots els divendres que es trobaven a la gasolinera. No coincidien cada divendres perquè potser la Glòria sortia abans de treballar, o al Magí se li feia tard. A vegades també passava alguna situació diferent com aquesta.

• • Ei Glòria, compartim unes cerveses i uns flams?
  • Ai Magí, avui no puc, avui he quedat per fer uns vins amb un col·lega.
  • Ah perfecte. Gaudeix!!

Un divendres, després de compartir cerveses i flams, el Magí li va dir a la Glòria:

• • Glòria, mira que jo no estic gens penjat de tu ni res, de fet no ets gens el meu tipus de noia, i no m’agrada que et depilis perquè a mi m’agrada tot allò més salvatge. Però mira que estic buscant una noia que pugui ser la meva companya

de vida i la mare dels meus fills, perquè vull formar una família, i he pensat que potser tu podries ser-ho.

• CANÇÓ PRAGMATICA –

La Glòria li va contestar que no li semblava una mala idea. Que el Magí tampoc era el seu home ideal però que ella estava buscant una estabilitat econòmica, perquè volia passar-se el dia pintant i no volia treballar de res que no fos d’això.

• • Llavors què? Et sembla que siguem parella formal?
  • Sí, sí, perfecte. Tot i que a mi m’agradaria poder seguir compartint vins a fora.
  • Sí, sí, jo cap problema amb això.
  • Val perfecte. Quan comencem, doncs?

I així seria la història del Magí i la Glòria si es tractés d’amor pragmàtic, fred i, fins i tot, interessat.