Podríem trobar milers de motius del perquè explicar una història funciona mil vegades més que el simple fet d’estar a l’escenari res. De fet, no m’imagino estar a l’escenari i no explicar una història, per curta que sigui. Si pensem bé l’útlima vegada que hem estat a la platea d’un escenari, possiblement ens han explicat alguna història, i si no ho han fet, segurament ens hem avorrit molt. Totes les històries ben explicades parteixen de la base que tenen una bona narració. Un bon desenvolupament i ideació del cos d’aquesta història. Tots i totes a l’escola ens han parlat de La INTRODUCCIÓ, el NUS i el DESENLLAÇ. Doncs bé, si desenvolupes aquests tres punts, seran clau per quedar atrapat a la butaca del teatre. Veiem 6 punts del perquè els espectacles funcionen millor quan expliquen històries.
- Ajuda a la gent a connectar amb tu: L’ésser humà el dia d’avui encara empatitza amb éssers iguals, per tant, amb altres éssers humans. Les històries que passen a altres éssers humans ens impacten i ens transformen. Ens fan veure altres realitats que podrien no ser gaire allunyades de la nostra vida. Com més a prop de la teva cultura succeeixi aquell relat, més a prop et sentiràs com a espectador atrapat en aquella història.
- Les històries permeten comunicar el teu propòsit: Si no fem ús del storytelling quan estem dalt de l’escenari, serà molt difícil comunicar el teu propòsit. Tots els artistes, companyies i/o espectacles han de tenir un propòsit, han de voler comunicar alguna cosa. Si no volen comunicar res, directament no serien un espectacle. No m’imagino ningú a dalt de l’escenari a punt de parlar en públic sense saber què dir. Pots quedar-te en blanc, clar que sí, però si no tens res a dir, no cal que puguis a l’escenari. Per mi, pujar a un escenari per tirar-se un pet i fer riure a la gent, és l’única cosa que podria funcionar sense explicar una història, però llavors ens hem de plantejar quin tipus de públic tenim davant. La narrativa i l’explicació d’una bona història et permet comunicar amb molta més fluïdesa i amb molta més connexió amb el públic.Moltes vegades he anat a veure un concert. És a dir, un format d’espectacle musical que és una cançó darrere d’una altra cançó. Doncs bé, qui creieu que té el públic més enganxat? Aquell artista que entre cançons explica alguna cosa amb un significat actiu respecte el propi concert, o aquell artista que simplement va llençant les cançons. És evident que les cançons ja són pròpiament una manera d’explicar històries, però poden ser que entre aquestes cançons no hi hagi cap mena de connectivitat i, per tant, es requereixi d’una petita narrativa prèviament pensada per connectar amb molta més eficàcia.
- La narrativa permet als altres compartir aquest propòsit: Efectivament, quan compartim una idea ben explicada, amb la força de la bona narrativa, permetem a l’espectador compartir o no aquella història, aquell relat. L’espectador pot estar-hi d’acord o no, li agradarà més o menys allò que s’expliqui, però això és molt diferent a tenir el públic connectat o no. Les històries ens permeten connectar i a partir d’aquí explicar una història real o imaginària. Llavors l’espectador serà qui decidirà si li agrada més o menys allò compartit a l’escenari. Una bona història mai serà jutjada per si ha estat ben explicada, si fos el cas, seria una mala història, i no hauria set fruit d’una bona narrativa.
- Mostren empatia amb el públic: Les històries tenen l’habilitat d’empatitzar amb el públic, per tant, si expliquem una història dalt de l’escenari el públic serà capaç de comprendre i entendre els sentiments i les emocions del personatge de la història. Pot ser la teva pròpia història, la història d’un personatge real o fictici, però l’art de la narrativa i la dramatúrgia ens permet arribar a l’espectador a través de les emocions, siguin quines siguin.
- Les històries són una cura per l’ésser humà: Les persones són més propenses a canviar el seu estil de vida quan veuen un personatge amb qui s’identifiquen fent el mateix canvi. Això ho diu Melanie Green, una professora de comunicació a la Universitat de Buffalo que estudia el poder de la narrativa, inclosa la comunicació metge-pacient. Segons ella, les anècdotes poden fer que els consells de salut siguin importants personalment per a un pacient. Quan escolteu o llegiu sobre algú amb qui us identifiqueu que ha començat a meditar i que li ha funcionat, per exemple, és més probable que prengueu la mateixa decisió. En aquest cas, doncs, ens trobem dalt dels escenaris explicant que una persona a pres la decisió de fer un canvi a la seva vida a causa del maltractament constant que rebia per part de la seva parella. Si algú del públic es troba en la mateixa situació i aconseguim empatitzar amb ella, aquesta persona tindrà altes possibilitats d’intentar realitzar accions semblants.
- Estimula la imaginació de l’espectador: Llegir, escoltar, mirar o experimentar l’explicació d’una història ens captiva a uns nivells que ens transporta a universos desconeguts i imaginaris que ens fan sentir bé. L’ésser humà té la capacitat d’evadir-se mentalment per experimentar sensacions positives i agradables que ens permeten, posteriorment prendre decisions amb una mirada diferent. Més analítica i optimista. Una història et pot fer sentir bé i també et pot fer patir, ara bé, sempre a favor de l’espectador. Aquest decidirà a posterior on ubica aquella sensació i emoció.
Fins aquí aquestes 6 raons del perquè un espectacle musical sempre atrau més quan expliquem una història. No oblideu que la música és una de les eines més efectives a l’hora de comunicar emocions. Si ho mesclem amb una bona història pot arribar a ser un dels fenòmens més transformadors que pot existir a la societat. I sempre sense fer mal a ningú.
Escrit per Mateu Peramiquel, compositor i director de WeColorMusic.
Creador d’espectacles musicals. www.wecolormusic.com
