33. Els 5 elements més comuns que trobem a una partitura de teatre musical i els mètodes d’eleboració de vins escumosos

Podcast (musica-vi-altres-coses): Play in new window | Download

Fa uns quants anys que es va inventar una manera peculiar de deixar ‘registrada’ la música a través de l’escriptura. Va ser, per mi, un desenvolupament molt complet i minuciosos que amb els anys s’ha anat desenvolupant i que cada compositor de cada època, ja que afegia les seves cosetes i llegendes noves que amb el temps han anat quedant de manera oficial. A dia d’avui, la música contemporània té una simbologia que pràcticament ningú no sap llegir, només aquells músics que l’estudien. Per sort, la música més popular, més tradicional i que també reflecteix la música moderna, es pot aprendre, en petit grau, a les escoles.

No us faré una classe de llenguatge musical, però sí que sabrem identificar els elements principals que apareixen en una partitura de teatre musical. Compte, que per molta música que heu llegit anteriorment, possiblement la partitura del teatre musical us presentarà elements nous, ja que com a gènere únic, també s’ha volgut plasmar tota la informació per escrit.

1) Títol, subtítol i autoria.
La primera cosa que trobem en una partitura és el títol de la cançó, que ens diu com li ha titulat l’autor. Sempre té un significat més enllà de la pròpia lletra i melodia de la mateixa cançó, recordem que en un espectacle de teatre musical ‘no n’hi ha dos sense tres’, és a dir que totes les cançons han de contar una història, amb la qual cosa estan lligades un títol superior, que és el de l’espectacle. Aquest títol es posarà al subtítol, on trobem el nom del musical amb els noms dels autors. Sota el títol a la dreta trobem l’autor de la música, l’autor de la lletra i potser si ha estat traduïda o adaptada, ja que també es coneix qui ho ha fet. En algunes versions veiem també qui ha fet l’arranjament del piano i l’arranjament de veus.

2) Tempo i feelings
Aquesta anotació la trobem només començar. Trobem el símbol d’una nota musical que pot ser, una corxera, una negra o una blanca o el que sigui i un símbol d’igual i al costat un número. Aquest número significa el tempo, la velocitat per cada BPM (Beat per minute), que en castellà seria el nombre de pulsacions que té la cançó per minut. Si trobem una negra = 120 bpm, significarà que el compàs de 4/4 ha d’anar a 120 pulsacions per minut. És a dir, que la negra del compàs ha de marcar 120 pulsacions per minut. Aquesta simbologia també pot aparèixer a mitja cançó dient a quin tempo i feeling s’ha d’interpretar a partir d’allà. Us deixo un exemple amb una partitura i la llegenda de tots els punts més endavant.

3) Acords i melodia
Tot seguit, tenim la partitura com a tal, la música, la melodia. Normalment en una partitura de musicaveu a trobar la part del cantant o els cantants i la part del piano acompanyant. Això facilita molt a l’hora d’acompanyar, ja que també pots seguir el que fa el cantant. Per contra, hi ha molt de pentagrama a la partitura i és complex de llegir, però res en comparació amb una partitura de director musical on apareixen tots els instruments. També trobem els acords que són els xifrats harmònics de la música que està sonant, és a dir, perquè et facis una idea ràpida de quina harmonia està sonant, ja que tens els acords a sobre de la partitura del piano (o de la veu). És una altra manera de llegir música, una altra manera descriure-la. En aquesta part també trobem tots els símbols de la música que puguin existir, que com us he dit, no farem una mena de llenguatge musical, però que si teniu dubtes, estic a la vostra disposició.

4) Lletra de la cançó
Sota les notes de la melodia de les veus, deu estar la lletra escrita, perquè l’aprenent i/o lector pugui seguir la lletra i alhora la melodia. Com us comentava, tota la informació que apareix a una cançó ha d’estar escrita. Exceptuant la resta d’instruments a part del piano, perquè si no ja seria la partitura FULL SCORE del director i això, per aprendre a cantar una cançó, oa acompanyar-la amb el piano, de moment no ens cal. La lletra la trobareu separada per síl·labes on cadascuna de les notes de la melodia és una síl·laba. Els bons compositors i sobretot els que escriuen teatre musical tenen molt en compte que no hi hagi cap accent creuat. Un accent creuat és aquella síl·laba d’una paraula, en una cançó que en pronunciar-la, la seva accentuació no correspon a l’accentuació pròpia de la llengua en què està escrita. Quantes vegades hem escoltat cançons on es canta, per exemple: ‘Ave María, quan SE-ràs meva’ en aquesta frase de David Bisbal, veiem que quan cantem la paraula ‘seràs’, l’accent fort recau en el SE i no en el RÁS, com marca la llengua espanyola i com hauria d’haver estat composta a la cançó. Això es diu accent creuat i per mi és un greu error de composició. En teatre musical això es té molt, però que molt en compte, ja que en una funció en directe, la gent no pot rebobinar per escoltar què ha dit. S’ha d’entendre tot a la primera, de manera que una pronunciació i col·locació d’accents correctes facilitarà a l’espectador a entendre el text. A banda que és com s’ha de compondre una lletra.

5) Textos parlats en una cançó
Una de les particularitats que fan una única partitura de teatre musical és l’aeració de text cantat i text parlat en una mateixa partitura. Bàsicament, perquè estem fent teatre musical i com sabeu, als espectacles de teatre musical actuals hi ha molta barreja entre allò cantat i parlat. Doncs bé, a la partitura el podem trobar de dues maneres.

Simplement, el text escrit a dalt dels compassos. La música ha de recórrer aquests compassos mentre el cantant en aquell moment està parlant lliurement aquestes frases fins que es torna a cantar. Que són 4 compassos els que té per dir el text, ja que passats els 4 compassos s’haurà de posar a cantar una altra vegada el que segueix a la cançó.
El text apareix com si fos cantat, però les notes no són notes entonades, sinó que són petites ‘x’ que simbolitzen que en aquell moment el cantate, no ha d’entonar cap nota de l’escala musical, ho ha de dir parlant, però compte, ho ha de dir amb el tempo que estigui marcat a la partitura. Quan un cantant es troba aquesta simbologia ja sap que aquestes x són d’entonació parlada (speach) i que el personatge en aquell moment està parlant i no cantant. En quines ocasions ho trobem? En intervencions curtes o en intervencions rapades on volem jugar amb la musicalitat i el ritme, però l’entonació no és necessària. Us Mostre un exemple a continuació de tot el que hem parlat.

Mètodes d’eleboració del vi escumós.

• Mètode tradicional té dues fermentacions. Per aconseguir un producte més homogeni i afinat.
  • Agafem el most de raím, el fermentem dins d’una tina i obtenim el vi.
  • Agafem l’ampolla i afegim llevats, el vi i sucre.
  • Tapes la ampolla i els llevats es mengen el sucre i produeixen alcohol i gas.
• Mètode Xarmat o Grandbas
  • S’agafa most en una tina i dins del mateix diposit s’hi afegeix llevats i sucres.
  • S’embotella sota pressió
  • Dins l’ampolla aconsegueixen la presió del gas.
  • Els prosseco i lambrusco fan servir aquest mètode
• Mètode transfer
  • Fermantació curta dins de l’ampolla
  • S’obra es filtra i es torna a ambotellar

El consumidor ho pot distingir perquè ho posa a l’etiqueta però la manera més maca està en el tap de suro.

Estrella de quatre puntes – Mètode tradicional

Circumferènica – Grandbas

Triangle – Transfer

Un podcast de Mariona Morral i Mateu Peramiquel.

Mariona Morral, productora de vins ecològics a Can Morral del Molí

Mateu Peramiquel, Creador i director d’espectacles a WeColorMusic