29. El Vermut i Les principals habilitats que necessita un director musical de teatre musical

Podcast (musica-vi-altres-coses): Play in new window | Download

Què és el vermut? De què està fet? Com es produeix?

Totes aquestes preguntes són les que ens contesta la Mariona Morral. I és que a Can Morral del Molí estan elaborant un Vermut per comercialitzar. Encara en desconeixem el nom però de ben segur que ben aviat ho sabrem.

En reum, un vermut té una base de vi + sucre + botanics (Concretament una planta que es diu donzell) + alcohol. Segons la seva masceració s’obtindrà un tipus de producte o un altre. Deixe’m a la Mariona que s’expliqui en l’episodi d’avui.

Les principals habilitats que necessita un director musical de teatre musical

Cada projecte musical ha de tenir el director musical. De vegades els grups de música no identifiquen un director en concret perquè creuen que ho fan tot entre tots, però en el fons sempre hi ha, com en tots els projectes de treball, algú que estira més del carro. Doncs bé, en el món de la música, aquest element és clau i de molt valor per a l’organització i optimització del temps i esforços. Jo et puc parlar del director musical de teatre musical que és la figura que ha realitzat tota la meva vida i segueixo realitzant, però les funcions principals d’un director musical s’apliquen a cadascun dels formats, sigui quin sigui l’estil de música i ho gran que sé la banda.

1) Liderar: el director o directora és la persona que ha de liderar el projecte. Això arribarà el primer als assajos fins a motivar els companys d’escenari. Siguin o no les seves cançons les que ha d’interpretar, el director s’ha de fer seva cadascuna de les melodies i les harmonies per transmetre l’energia necessària per dur a terme l’espectacle musical. No serviria de res que el director no estigués motivat i hagués de liderar. El líder ha de no sols enviar i tenir l’estatus suficient per, si cal, cridar l’atenció, sinó també ha de tenir el pols ben ferm i la capacitat de poder solucionar problemes interns, emocionals o altres circumstàncies que puguin sorgir al llarg del projecte. Tot projecte és com una feina i té el seu company de feina, el director exerceix en aquest conjunt, de cap, amb tot el bo i el dolent.

2) Decidir: Quan estem veient un espectacle musical, en aquell moment, el màxim responsable de l’escenari com a director és el director musical. El director d’escena no acostuma a ser-hi, per això, el rol de lideratge i de presa de decisions importants les pren el director musical. Certament en un escenari, el regidor de sala és el que té tota la potestat de decidir en cas d’emergència, però si treiem aquesta figura, el director musical és de tot l’elenc, el màxim responsable. En aquest cas, doncs, ha de prendre decisions. Per exemple, en casos de directe, si un actor o actriu aquell dia està malament de la veu i s’ha de sacrificar alguna cosa, ja que serà el director musical qui ho decideixi. També als assajos, si veiem que una frase musical no acaba d’encaixar, no acaba de funcionar pel motiu que sigui, serà el director musical qui decideixi qui s’ha de fer.

3) Coach vocal en repertori: El director o directora musical és l’encarregat o encarregada d’apropar el significat poètic de la lletra als intèrprets, és a dir, tot aquell significat dins una partitura cantada s’ha de cantar i justificar d’alguna manera. Aquest coneixement s’ha de transmetre de director a intèrpret perquè seran els directors els qui marcaran la manera d’interpretar cada personatge. El responsable del text parlat en seria el director d’escena, i el responsable del text cantat en seria el director musical. De vegades aquest rol es comparteix, ja que el text ja sigui parlat o cantat, engloba tot un significat general. De fet, tot s’ha de treballar en equip, però si haguéssim de posar càrrecs, hi cauria al de director musical.

4) Coneixement del material: El director musical ha de conèixer amb detall cada una de les parts dels instruments i cadascuna de les parts dels cantants. Deu saber tan bé el material que tingui la capacitat de corregir errors al vol. Amb això vull dir que en un espectacle musical acostumen a haver-hi moltes veus, molts instruments, etc. No és gens fàcil detectar algun petit error. Només coneixent al 100% la melodia i tot l’acompanyament serà l’única manera de tirar endavant les millores pertinents. Això també ajudarà al?hora de la sendera, davant d?emergències o de marcatges simultanis a músics i cantants, disparar alguna claqueta o bé dirigir ritardands des del piano.

5) Expressió corporal: Una de les coses més importants és poder expressar-se bé amb una sola mirada. A l’escenari s’està en silenci amb el que, amb una mirada, se n’hauria de tenir prou per donar una instrucció. De vegades això és complicat, ja que les indicacions són llargues i complexes i fins que no es porten moltes funcions a l’esquena, els músics requereixen ordres per entrar bé o seguir bé les cançons, sobretot els underscoring, que solen ser un acompanyament més complicat que cantar, ja que els peus de l’underscoring són escenes o frases de text que pot passar que l’intèrpret no sempre digui la mateixa frase, ja que el teatre és viu i sempre passen coses. Posar un micro a l’MD (Musical director) que vagi directament a les orelles dels músics és ideal per transferir ordres. Amb aquest paràgraf em refereixo al director que actua des del piano o teclat. Si el director va a batuta, tot es basa en l’expressió, però només ho has de fer, no cal tocar. Tocar i dirigir una de les coses més complexes del món de l’espectacle.