Podcast (musica-vi-altres-coses): Play in new window | Download
Vosaltres sou de peres o de pomes? Nosaltres ens hem barallat una mica avui i gairebé no fem programa. Avui us portem dos temes molt rellevants. L’oxidació i la reducció del vi, i els rols creatius inicials que es necessiten per començar a crear un espectacle de teatre musical.
Oxidació i reducció
- Els vins que presenten oxigen estan oxidats. Un vi molt oxidat és vinagre, però no necessàriament que el vi estigui oxidat significa que sigui dolent, ara bé, si presenta molta oxidació s’hauria de vendre com a vinagre, ja que no presentaria la qualitat del propi vi. A l’hora de fer un tast per decretar si hi ha oxigen o no, ho sabem perquè l’oxidació presenta una olor de poma al forn.
- La reducció, en canvi, seria el terme oposat a l’oxidació. És la pròpia tendència a autoprotegir-se de l’oxigen que presenten els vins. A l’hora de fer un tast, la seva peculiar olor seria més aviat d’aigua estancada o col bullida.Els vins naturals de mínima intervenció presenten una mínima oxidació perquè no s’hi intervé i no és dolent. Com els vins de Can Morral, que són naturals i sense additius ni històries. Les collites són més difícils i dures, però és la diferenciació que escullen en aquest celler per presentar productes únics.
El gènere del teatre musical
- Què és un musical?
Presentació teatral on el contingut de la història es comunica a través de la parla, la música i el moviment en una integració creativa que unifica totes les disciplines. - Per què escriure un espectacle de teatre musical?
La part principal seria perquè t’agrada el gènere i és el gènere que presenta l’evolució màxima dels espectacles fins el dia d’avui. Un espectacle de teatre musical presenta les següents disciplines de base mínima perquè es compleixi:
– Teatre
– Música i cançó
– Dansa: Aquest darrer el podríem simplement catalogar de moviment, ja que moltes produccions modernes de teatre musical no presenten balls coreografiats com a tal. Simplement, presenten moviments escènics també coreografiats, però potser no identificats com a ‘dansa’. Tècnicament sí que ho serien. Per exemple: la dansa d’aquell espectacle és que l’actor viatgi de punt A a punt B, ja està.
A partir d’aquestes disciplines base hi apareixen moltes més altres que també hi apareixen en altres gèneres i produccions com la disciplina audiovisual, la il·luminació, el disseny sonor, etc.
Rols creatius inicials de la creació d’un espectacle musical.
- Bookwriter – Dramaturg/guionista: Persona encarregada d’escriure el text parlat de l’obra. Formació de diàlegs i de la creativitat narrativa.
- Librettist – ‘Llibreter’: Persona que escriu el ‘Libretto‘ (llibret). Podria ser un mateix dramaturg, però aquest també escriuria les lletres de les cançons que hi apareixen. És el rol que s’atorga a una o diverses persones que escriuen TOT el text que apareix en l’obra. Podria ser un mateix dramaturg que també escriguis les lletres de les cançons, per exemple. En un ‘Libreto‘ (llibre de tot el text de l’espectacle) s’escriu en minúscules el text parlat i en majúscules el text cantat.
- Lyricist – Lletrista: Persona que exclusivament escriu les lletres de les cançons. Ni música, ni text parlat. Només escriu la lletra de les cançons.
- Composer – Compositor: Persona que exclusivament crea i compon la música de l’espectacle. Aquesta pot ser la música de les cançons (sense la lletra) i també pot ser la música ‘Underscoring‘ o música ambiental, de transició, fil conductor, etc. Hi ha infinitat de manera d’anomenar la música que acompanya el text o l’escena que no són motius melòdics principals, però ajuden moltíssim al desenvolupament de l’obra.
- Songwriter – ‘Persona que escriu tant la música com la lletra de les cançons’: Aquesta figura seria la unió de compositor i lletrista. Potser també pot assumir la tasca de compositor del ‘underscoring‘ o potser simplement realitza la seva tasca exclusiva de crear les cançons, música i lletra.
