fbpx
podcast de vins i música, de cultura i agricultura

14. Coberta vegetal i Musicalitat

Compartir:

Al capítol d’avui parlem de dos temes que com possiblement cada setmana, no tenen res a veure entre ells, tret dels nostres protagonistes. Temes de gran interès pels sectors.

Coberta Vegetal

  • Què és?
    És l’herba que creix entre les passades de les vinyes. Recordem que una passada és la filera de ceps que formen la vinya. Entre passades, doncs, per on passa el tractor o el possible cavall, si crea un caminet. Aquest caminet es denomina coberta vegetal i segons com la cuidem podem aprofundir més en l’obtenció dels productes de vi que volem.Els beneficis de confiar en la coberta vegetal: T’estructura el sòl. Les arrels fan xarxa i compacten i estructuren el sòl. Fa competència amb el cep que quan tens una vinya jove pot competir amb l’energia jove. La coberta vegetal pot ajudar a regular que el cep jove no agafi tanta producció i el contingut no es dilueixi i concentrar el mineral al gra.Si vols fer molta producció, treu la coberta. Si vols qualitat has de controlar la coberta. És un procés d’any a any per arribar a conèixer la teva producció i saber quina quantitat i de quina manera controlar les cobertes vegetals.Per qualsevol dubte o consulta ja sabeu que ens podeu escriure i la Mariona us respondrà amb molta alegria.

 

Musicalitat

  • Què és?
    És l’habilitat que presenten les persones per entendre i transmetre la música i tots els paràmetres que comporta aquesta. És a dir, dins de la musicalitat hi ha molts temes a tenir en compte i a percebre i transmetre. Ho diferenciem en 3 factors que presenta la música, per fer-ho de manera resumida.1) EL RITME: El ritme és una de les característiques de la música més importants i vitals per a la funcionalitat i expressió d’aquesta. La persona que no és capaç d’entendre el ritme, d’expressar-lo i interpretar-lo, difícilment podríem associar que aquesta persona té una bona musicalitat. És la part troncal de la música i sobretot de les músiques populars, urbanes i més representatives com a societat. Molts professors de música han arribat a la conclusió que el ritme és un paràmetre que difícilment es pot ensenyar. Hi ha certes tècniques d’aprenentatge i exercicis que possiblement podràs associar patrons rítmics amb resultats que et permetin fer una anàlisi per llavors entendre i posar-ho en pràctica. Però sincerament, és una habilitat que es presenta molt innata. Val a dir que la majoria de persones que estan en contacte amb la música, els agrada la música, ballen, canten i s’emocionen amb la música, fàcilment disposaran d’un ritme intern força òptim. Ara bé, existeixen persones que viuen, escolten, ballen i canten música amb gran passió, però a l’hora de transportar aquella música al cos en forma de ball o a un instrument (en definitiva al cos), són incapaços de seguir correctament aquell ritme que tant els pot arribar a apassionar.
    Hi ha vegades que músics professionals que són capaços de tocar un instrument i evidentment, portar el ritme amb aquest per seguir una cançó, quan els veus ballar no acaben de transmetre aquell ritme correctament. Aquí també observem un senyal que la musicalitat expressada en forma de ritme d’aquella persona, no acaba de ser ‘perfecte’. Quan un músic professional toca un instrument i es mou a ritme transmetent la música en tots els sentits, és aquí on veiem la coordinació i l’entesa d’aquest paràmetre a la perfecció.
    Els músics que no saben ballar, no necessàriament són mals músics, simplement aquest paràmetre de la musicalitat no l’acaben d’entendre i transmetre correctament, possiblement tenen desenvolupats altres paràmetres de la musicalitat per arribar a ser grans músics.2) L’AUDICIÓ: Aquest paràmetre fa referència a l’escolta de tota la sonoritat, de tot allò que passa al teu voltant. La gent que és capaç d’identificar instruments amagats pel seu timbre, la gent que identifica freqüències i sap valorar la qualitat del so d’aquell espai. Aquest paràmetre està altament desenvolupat per aquelles persones que són productores o mescladores de música sigui per enregistraments o música en directe. Han de ser capaços de torbar l’equilibri de totes les sonoritats, identificar sons per separat i poder entendre la música (en aquest cas, el so) d’una manera ‘de fora cap a dins’, del general al minuciós, de tot allò que escoltem a l’ambient fins a un petit fregament de dits que s’escolta per un micròfon. Aquest paràmetre a diferència del ritme, es pot aprendre. No és fàcil i es requereix moltes hores d’escoltes i anàlisi per aconseguir una bona audició. Com tot, hi ha persones que ho porten de naixement més desenvolupat que altres, però també com tot, es pot aprendre.3) OÏDA: L’oïda és l’habilitat d’identificar exclusivament la tonalitat de la música. Molt desenvolupada en músics que interpreten instruments. Potser heu sentit a parlar de l’oïda absoluta. En termes generals hi ha dos tipus d’oïdes. L’absoluta i la relativa:L’oïda absoluta es considera innata i impossible d’adquirir. Dins d’aquesta oïda hi ha graus. Hi ha persones que s’hi acosten molt a tenir-la, però hi ha persones que la tenen 100% absoluta. Pot semblar un do i entre la professió de músics es considera sovint una gran habilitat que si la tens, tothom et respecte un grau més. Això no obstant, la realitat és que gent amb oïda absoluta són molt poques, i a la vida real els hi pot portar certs problemes, com per exemple, a l’hora de tocar amb altres instruments que no acaben d’afinar 100% com la seva oïda. El seu cervell ho identifica com a erroni i potser es poden passar tot un concert tocant ‘erròniament’ i passar-ho molt malament. Aquesta gent els costa molt adaptar-se a la tonalitat que hi ha a l’ambient i això a vegades pot ser un problema real.

    L’oïda relativa, en canvi, és la més popular entre els músics i les persones de peu. És aquella oïda que et permet identificar la tonalitat però des d’una perspectiva de referència. És a dir, si partim d’un so i li atorguem un nom (per exemple LA), a partir d’aquell so podem anar seguint amunt i avall amb les escales que vulguem i cantar o identificar les notes corresponents. Possiblement aquell so que l’hem denominat LA, no sigui un LA REAL, però ens serveix per saber on estem dins de la tonalitat d’aquell ambient. Aquesta oïda anomenada relativa et permet adaptar-te ràpidament al teu entorn i si l’entorn està un pèl desafinat, no serà un problema, perquè tothom estarà ‘desafinat’. És difícil d’explicar, però en el podcast ho expliquem més fàcil també amb exemples d’instrumentistes en aquestes situacions.

    Moltíssimes gràcies i per qualsevol dubte o consulta no dubteu en escriure‘ns. Estarem encantats d’ajudar-vos!

Deixa un comentari

Més publicacions del blog

los elementos básicos de una partitura de musical

Tu Blog de Escena – Capítulo 4 – Los 5 elementos más comues que encontramos en una partitura de teatro musical

Hace cientos de años que se inventó una manera peculiar de dejar ‘registrada’ la música a través de la escritura. Fue, para mí, un desarrollo muy completo y minuciosos que con los años se ha ido desarrollando y que cada compositor de cada época, pues añadía sus cosillas y leyendas nuevas que con el tiempo han ido quedando de manera oficial. A día de hoy, la música contemporánea tiene una simbología que prácticamente nadie sabe leer, solo aquellos músicos que la estudian. Por suerte, la música más popular, más tradicional y que también refleja la música moderna, se puede aprender, en pequeño grado, en las escuelas.

Que necesita un espacio ideal de teatro

Tu Blog de Escena – Capítulo 2 – Qué aspectos técnicos mínimos debe contener un espacio ideal para programar un espectáculo musical.

En la entrada de hoy va a ser uno de esos post dónde me voy a quedar muy bien, ya que voy a escribir todo lo que debería tener una sala de teatro o espacio escénico IDEAL para acoger un espectáculo musical. D’entrada dejadme ser muy honesto y es que esto pocas veces pasa, porque un teatro es como una casa, no tiene fin, puedes ir poniendo cosas y cosas, y hacer obras y venga y más, hasta que el espacio te dice basta. Pues bien, es un poco similar, pero vamos a coger como ejemplo un teatro grande, con una programación estable potente. Aquellos teatros donde se representan los mejores espectáculos nacionales e internacionales, aquellos espacios que pueden mutar en modificar su caja negra de la noche al día para que el público pueda tener la experiencia que se merece. Empezamos.

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per al seu correcte funcionament i per a fins analítics i per mostrar-te publicitat relacionada amb les seves preferències en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació. Al fer clic al botó Acceptar, accepta aquestes tecnologies i el processament de les dades per a aquests propòsits.   
Privacidad