fbpx
El podcast de teatre musical basat en histories reals

12. Do not wait for anything

Compartir:

DESCOBREIX LA HISTÒRIA EN DIRECTE A L’ESPECTACLE DE LES HISTÒRIES DE L’AVI JOSEP

Sorpresa!!!

No facis aquesta cara!! No em diguis que no t’esperaves que et fes una sorpresa! Benvinguda a la teva festa d’aniversari Isona! A partir d’ara has de seguir totes les instruccions que et vagi donant si vols aconseguir el teu regal. Primer, donam la jaqueta i la bossa que ho deixarem a l’habitació. Ara seu aquí al sofà i escolta.

(es neteja la gola) Avui és el teu aniversari. 27 anys! Fa 2 anys que ens coneixem i sembla que fos ahir. Te’n recordes? Allà a la terrassa del Dèlia, plena de gom a gom. La gent sortia per aprofitar les primeres nits caloroses. Venia de gust una cervesa fresca, un mojito, un gintònic… Tothom estava de xerrera i gairebé ningú et feia cas. Tu allà dalt, amb un set rústic súper currat però alhora mínim, no calia res més. Unes bombetes petites al voltant del peu de micro, un ampli, la guitarra i tu. Tu que amb un somriure omplies tot l’espai que no emplenaven les converses buides dels clients del Dèlia. Tu, que no desisties ni et desanimaves quan els únics que aplaudien al final de les cançons eren els teus amics. Tu, que tenies ganes de cantar al mon el que pensaves, el que senties. Qui ens havia de dir a tu i a mi, que aquella nit al Dèlia canviaria la nostra vida per sempre més.

– CANÇÓ –

“Ei, moltíssimes felicitats. Ets brutal, m’ha encantat el concert, de debò. No sabia que avui hi havia música en directe i m’he quedat súper enganxat. De fet, els col·legues han marxat i jo m’he quedat fins al final per escoltar-te. Moltes gràcies de debò! Ha sigut màgic.” Recordo el somriure que em vas etzibar després de les meves paraules com si fos ahir. Em va quedar marcat. Va ser el principi de la nostra nova vida. Et vaig comprar el disc, 10€ que em vas clavar per cert…, al costat dels discos tenies una pissarreta que deia: “si vols saber més de mi, segueix-me a les xarxes. @isonamusic” Jo tenia ganes de saber més de tu però tu estaves amb els discos i amb els col·legues, així que vaig pensar que no hi havia millor forma de saber més de tu que escoltant el teu disc i seguin-te a les xarxes socials @isonamusic. Follow.

– CANÇÓ –

Me’l posava al cotxe, al Spotify a casa mentre feia feina, quan cuinava, els hi ensenyava als meus amics. Estava enganxat. Enganxat al teu disc, a les teves cançons i a tu. En una de les teves publicacions vaig veure la llista de concerts que tenies. La majoria eren molt lluny de casa però n’hi havia un a Rellinars que, tot i que em feia molta mandra per la carretera de revolts que hi ha, no em quedava extremadament lluny, així que em vaig guardar la data a l’agenda com a sagrada. Li vaig dir al Pablo i al Raul si volien venir amb mi i vam venir tots tres fins a Rellinars. A ells els hi era igual el teu concert, no t’enganyaré, però el plan els hi venia de gust. Birreta fresca en una terrassa i jo m’havia ofert a portar el cotxe perquè així no s’havien de preocupar de beure i no poder conduir. A mi no m’interessava tant la cerveseta com el teu concert.

  • CANÇÓ –

“Ei Isona, uff m’ha tornat a flipar. Ha sigut tan diferent a l’altra vegada. I això que has cantat els mateixos temes, però tens una màgia especial que em fa estar súper enganxat. Avui he vingut amb el Raül i el Pablo, m’agradaria molt presentar-te’ls.” No te’n recordaves de mi! Però quina mala memòria! Que egoista! Jo portava setmanes pensant en tu i tu ni tan sols te’n recordaves de mi! Vaig fer-te un vídeo durant el concert i el vaig penjar a les xarxes, als stories. “Si voleu descobrir música de debò i viatjar amb ella, no us perdeu @isonamusic Feu-me cas.” El camí de tornada a casa va ser estrany, els Pablo i el Raül anaven amb una taja espectacular i jo tenia ganes d’escoltar-te però ells volien posar la radio, així que em vaig quedar sense poder tornar amb tu. Quan vaig arribar a casa vaig veure que havies compartit la meva història i m’havies contestat amb un cor. Ara, per fi, te’n recordaries per sempre de mi. Em vaig posar al llit i vaig posar el teu disc, t’imaginava a la meva habitació, cantant les teves cançons per mi, només per mi. I la meva ment volava, amb tu.

  • CANÇÓ –

Va arribar un moment en que els kilòmetres que havia de fer per veure’t m’eren igual. Tan me feia que el concert fos a 50km com a 180km. Que també et diré que et dedicaves a fer concerts a uns llocs filla meva que Déu ni do. Ja et sortien a compte econòmicament? Jo promocionava la teva música com ningú. Li ensenyava a tothom qui coneixia però les ultimes vegades ja venia sol als concerts perquè em deien que era un pesat. A cada concert ens vam fer una foto perquè quedés constància, ens feia il·lusió tenir-ne un record. Sempre pensava, d’aquí un temps mirarem aquestes fotos i riurem. I és ben cert. Va ser una època preciosa. Érem tan innocents i feliços. Tu fent els teus concerts i jo acompanyant-te allà on fes falta. T’anava descobrint a poc a poc. Recordo quan vaig conèixer la teva germana. La Greta. La coneixia per Instagram, perquè sempre penjaves moltes fotos d’ella però encara no la coneixia en persona. Va ser en aquell concert a Vinebre. Va arribar una mica tard t’he de dir, tu ja havies tocat un parell de cançons. Venia amb dos nois. Venien tard perquè estaven sopant a una hamburgueseria. La Greta havia penjat una foto als stories i vaig saber que també estava a Vinebre i per tant suposava que vindria al concert. Sinó què hi feia la Greta a Vinebre si som de Sabadell. Aquell dia quan vas acabar el concert i et vaig venir a saludar va ser estrany. Per primer cop vaig notar alguna cosa diferent. El teu somriure brillava més que mai. I els teus ulls tenien un objectiu que no era jo. La foto d’aquell dia a Vinebre és la que menys m’agrada de totes les que tenim. De fet és la única que no he penjat per fer-te la sorpresa, espero que ho entenguis! No m’agrada recordar- ho. Aquell dia vaig tornar sol, escoltant el teu disc. 170 km. De nit. Vaig arribar a casa i tenia ganes de sentir-te a prop, una altra vegada.

  • CANÇÓ –

Tenim tantes fotos teves dels teus concerts que podríem fer un museu. T’imagines? El museu de Isona Music. Potser quan et facis famosa com la Rosalía, a Sabadell obren un museu en el teu nom. Llavors hi podrem portar totes les fotos que t’he fet durant aquests anys. M’agrada mirar-les i remirar-les. Mira aquesta: a Cadaqués, amb el mar de fons, a Fonollosa a la plaça del poble amb un ram de flors que et vaig portar, a Llíva

en plena temporada d’esquí, anàvem súper abrigats, a Juneda amb una nina personalitzada que em vaig currar amb el teu nom, a Vilanova de Prades et vaig regalar aquell fotomuntatge amb totes les nostres fotos, a Matadepera et vaig portar una caixa de galetes personalitzades, algunes tenien forma de I de Isona i d’altres en forma de clau de sol, no em va ser fàcil aconseguir-les sobretot sense gluten! Fàcil no m’ho posaves la veritat. I ara fa un any, pel teu aniversari, et vaig encarregar un pastís de pastanaga, sense gluten, personalitzat amb la imatge de portada del teu disc i les espelmes. 26. La que més m’agrada és del concert de Sabadell justament. L’últim concert de la teva gira. Me’n recordo d’aquell dia com si fos ahir. Tornaves a cantar al Dèlia. Portaves el meu vestit preferit, el de flors mostassa, i el cabell semi-recollit amb una margarida de decoració. Abans de cantar l’última cançó vas anunciar que la teva gira s’acabava aquell dia. Que ara et volies prendre un temps de calma, de re- connectar amb tu mateixa, amb la música, que et volies centrar en tu. I prometies un nou disc i una nova gira. Però no deies data. No deies una data. Vaig acostar-me quan ja no quedava ningú i tu ja recollies. “Isona, quina sorpresa! Una sorpresa no gaire grata la veritat. M’ho haguessis pogut dir abans que potser hagués fet alguna cosa especial pel dia d’avui. Ara voldria haver-te portat unes flors, o algun detall especial, però no m’has deixat. I així doncs, quan ens tornarem a veure?” Seràs fresca! Em vas dir que no ho sabies! Que no ho sabies! Com em podies dir que no ho sabies? Me’n vaig anar cap a casa a peu, molt trist, decebut, enfadat. Vaig arribar a casa, em vaig posar al llit, vaig posar el teu disc i vaig començar a mirar l’Instagram.

  • CANÇÓ 2 –

La meva vida va deixar de tenir sentit en aquell moment Isona, només les teves cançons i les teves fotos no em servien de res. Estava buit, faltava una part de mi. Faltaves tu. Una tarda de dissabte estava al sofà fent la migdiada i vaig veure que la teva amiga Claudia havia penjat una foto de vosaltres fent un cafè. Quina enveja. Jo volia fer un cafè amb vosaltres. Perquè m’excloïes així? A la foto hi havia etiquetada una noia que no coneixia, vaig entrar al seu perfil i havia penjat la mateixa foto amb la ubicació. Bingo! la Plaça Major. Vaig agafar la moto i vaig venir volant. Doncs no hi ha ni bars a la Plaça Major! Vaig entrar a 5 o 6 cafeteries i per fi et vaig veure. Tu prenies una orxata. Jo em vaig demanar el mateix i vaig seure 3 taules més enrere. Et mirava. T’escoltava. Em vaig assabentar que estaves començant a estudiar francès i que t’havies llogat un pis nou per només 500€ a prop de la biblioteca. Però de quina? Hi ha 7 biblioteques a Sabadell! Necessitaves ajuda per la mudança. Vau marxar de la cafeteria i et vaig seguir a peu una estona. Vas picar al timbre d’un pis i vas entrar. “Soc jo” vas dir. Era casa teva? És a dir, casa els teus pares? Ho dubto. Tindries claus. Vaig marxar cap a casa.

A cada moment repassava el teu Instagram i el de totes les persones del teu entorn, la Greta, la Claudia, les teves amigues de la uni, el teu pare… Vaig voler seguir a la Mireia però tenia el perfil tancat. Ella era clau per saber més de tu. La teva gran amiga. La que t’acompanyava als concerts. Com ho podia fer? Ella sabia qui era perquè m’havia vist als concerts i per això no m’acceptava, segur. Em vaig fer un perfil fals que li vaig posar de nom @joffrymusic però no va colar. Vaig revisar totes les teves fotos amb ella per saber què li agradava, què podia fer per cridar la seva atenció. Ho tenia, els viatges. Els viatges exòtics. Vaig estar pensant noms pel perfil: @viajesexoticos

@viajarconamigas @megustaviajar però cap m’acabava de fer el pes. Havia de ser més atractiu. Ho vaig trobar. @travelwithmylife Vaig estar un mes creant un perfil que fos prou atractiu per ella. Havia de penjar fotos, però no totes de cop perquè seria massa evident. Buscant, de fet, comprant seguidors. Que em deixessin comentaris. Jo havia creat diferents perfils per posar-me comentaris a mi mateix perquè la Mireia pensés que era un perfil real. Buscant fotos a google però no podia agafar les primeres perquè era fàcil que em pillessin. No era una feina fàcil! Mare meva vaig estar entretingut un bon temps. I tot això ho vaig fer per tu. Vaig aconseguir, a la primera, que la Mireia seguís el perfil @travelwithmylife i que m’acceptés seguir-la a ella. Al perfil de la Mireia hi ha tota la seva vida publicada! No m’estranya que ho tingui privat. Vaig anar remenant fins que vaig trobar una foto on hi sorties tu i que estàveu a la biblioteca. Aquella havia de ser la biblioteca de la que parlaves. Però per aquella foto no reconeixia res. A la foto sortíeu vosaltres dues de costat estudiant en una taula, o fent veure que estudiàveu. Al darrere hi havien unes estanteries amb llibres però no s’apreciava què hi deia. Vaig buscar una web per internet que desxifra les paraules de fotos amb baixa qualitat. Narrativa catalana. Vaig començar a anar a totes les biblioteques de Sabadell a buscar les estanteries de Narrativa Catalana a veure si coincidien amb la vostra foto. Va ser fàcil. Vapor Badia. La foto de tu i la Mireia a la biblioteca va ser allà. No hi havia dubte. Per tant tu havies de tenir el pis darrere de la biblioteca Vapor Badia. Si era exactament darrere havia de ser al Carrer Casanovas i Bosch. Si ho havies dit en plan “per darrere la biblioteca” podia ser al Carrer Indústria o al Carrer de la Concepció. Vaig buscar la Inmobiliaria més propera de la zona: Nova Finques. A 4 minuts a peu de la biblioteca. “Perdoneu, vaig veure un anunci d’un pis que es llogava per aquí aquesta zona ara no recordo el carrer.” Em van preguntar si era el del Carrer Concepció, i els hi vaig dir que no ho recordava. “Sé que estava per 500€”. “Ah, el del Carrer Casanovas i Bosch. Em sap greu ja està llogat”. Em vaig lamentar pel disgust, els vaig agrair l’ajuda i vaig marxar. M’ho havies posat realment fàcil Isona. El Carrer Casanovas i Bosch només té 62 números. No seria difícil trobar-lo. Paciència, vaig pensar. Vaig anar-vos veient que sortíeu a sopar, que anàveu de festa. Jo m’acostava però us mirava de lluny. Sovint passejava pel Carrer Casanovas i Bosch per veure si t’hi trobava de casualitat, però no tenia sort. Paciència. Fins que ahir la Greta va penjar una foto de tu i ella pintant el menjador. Estaves tant guapa. Tota bruta de pintura. Vaig mirar-me bé la foto per a veure si podia trobar algun detall que… i de sobte em vaig fixar en el que em podia donar la clau de tot plegat. La vista que tenies des del balcó del teu pis nou. Es veia una façana de color cru i un balcó ple de cactus amb una bicicleta a fora. Vaig venir volant cap aquí i va ser facilíssim de trobar. Vaig tardar 2 minuts a trobar el balcó ple de cactus i amb una bicicleta, per tant, el teu pis era el que hi havia exactament davant. Em vaig esperar a davant de la porta i us vaig veure sortir. Avui al matí, ben d’hora he vingut i he esperat que sortís un veí, molt simpàtic per cert, ens hi portarem bé. Com a bon arquitecte no ha sigut difícil imaginar-me els plànols del bloc de pisos i saber que el teu era el 1er 3era. I tampoc ha sigut difícil forçar una mica la porta i entrar. Haurem de canviar-la i posar doble seguretat perquè no me’n fio gens. Cada vegada fan els panys més insegurs. No sabia a quina hora vindries. Jo ho tenia tot apunt a les 8 del matí per si et decidies a matinar. I sort, perquè fins i tot el dia del teu aniversari t’has llevat ben d’hora per venir a arreglar el pis. T’ha agradat la sorpresa? Sabia que et quedaries sense paraules. Què et

sembla si agafes la guitarra i em toques la meva cançó preferida? Només per mi, com sempre m’ho havia imaginat.

Deixa un comentari

Més publicacions del blog

WeColorMusic vam realitzar un taller a l'escola Tecnos per composar l'himne de l'entitat.

Un Taller Molt Especial: Himne per a l’Escola Tecnos

Descobreix com convertim una cançó del musical BRUNA en l’himne de l’escola Tecnos de Terrassa. Des de la composició conjunta amb l’alumnat fins a l’enregistrament a la sala Nova Jazz Cava, acompanya’ns en aquest emocionant viatge de creativitat i compromís educatiu.

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per al seu correcte funcionament i per a fins analítics i per mostrar-te publicitat relacionada amb les seves preferències en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació. Al fer clic al botó Acceptar, accepta aquestes tecnologies i el processament de les dades per a aquests propòsits.   
Privacidad